La Catalunya Cultural del futur

Les arts visuals configuren un sector professional actiu i divers, amb una gran capacitat d’autogestió d’iniciatives i d’adaptació, però històricament poc cohesionat i articulat. A Catalunya no s’ha acabat d’estructurar un sistema d’arts visuals que ordeni i equilibri les relacions entre museus, centres i espais d’art, artistes, galeries, crítics i comissaris. Per corregir aquesta situació és important que es pugui desenvolupar una política pública amb prioritats clares i una voluntat de continuïtat, amb una visió global del sector, capaç de definir un marc de relació entre el sector públic i el privat i de gestionar els recursos amb eficàcia i transparència. Per això, amb la voluntat de trobar una sortida a aquesta necessitat, el Departament de Cultura ha volgut impulsar el pla integral de les arts visuals per generar un projecte compartit per tot el sector que pugui donar resposta a les necessitats actuals i de futur. La redacció del pla ha estat precedida per un informe del sector de les arts visuals a Catalunya que ha permès anticipar els objectius que han de constituir un nou marc de treball al llarg dels pròxims anys; una aproximació al sector per detectar-hi febleses, agrupar i comparar les dades disponibles i analitzar-les. El 24 de març del 2015 es va constituir la Taula d’Impuls del Pla Integral d’Arts Visuals, l’òrgan que ha de promoure i fer el seguiment de les diferents accions que s’hi estudien, amb l’objectiu d’articular un tractament integral i específic de les arts visuals contemporànies de Catalunya. Fruit de l’acord d’aquesta taula es van constituir nou comissions de treball guiades pels relators Anna Capella i David Santaeulària i formades per experts del sector i representants de les institucions, associacions i entitats implicades. Ha estat un debat ric i obert en què, al llarg de quatre mesos, cada comissió ha identificat els àmbits d’actuació prioritaris i ha proposat mesures concretes per canviar tendències desfavorables o resoldre punts febles a partir d’un guió preestablert. El document resultant s’ha posat a consideració dels representants de les associacions professionals per complementar-lo i fer-hi incorporacions posteriors. El pla s’estructura a partir de vuit objectius estratègics consensuats, dels quals es deriven 21 objectius operatius i 92 accions per assolir-los. El conjunt dibuixa un escenari que permet actuar en la formació, recerca, creació, producció, exhibició i consum de les arts visuals; en la patrimonialització, col·leccions i conservació del patrimoni contemporani, en la millora de la seva difusió, i també en l’accés de tots els ciutadans a l’art contemporani. Un escenari que, en definitiva, aconsegueix una major presència en l’esfera pública, tant en un àmbit nacional com internacional. La redacció del pla ha coincidit en el temps amb la creació de la Plataforma d’Arts Visuals, un espai de debat entre les entitats més destacades del sector, que ha tingut la seva manifestació més pública en les jornades celebrades l’estiu del 2015. Les conclusions i mesures que la plataforma ha lliurat al Departament de Cultura coincideixen, majoritàriament, amb els objectius estratègics, operatius i mesures que formen el nucli central del pla; les que no hi constaven, en bona part s’hi han incorporat. A partir d’aquest 2016, el desplegament del pla s’haurà d’organitzar prenent com a base programes de mesures i accions concretes que s’establiran en funció de les prioritats acordades per consens i que es portaran a terme segons un calendari d’implementació, amb la identificació dels responsables en cada cas i amb l’avaluació periòdica dels resultats obtinguts. La premissa que ha guiat la decisió de bastir el pla ha tingut un punt de partida triple. Primerament, la constatació que el pes cultural de les arts visuals en l’escena contemporània coincideix, paradoxalment, amb la pèrdua generalitzada de suport econòmic i projecció social provocada pel desconeixement d’una part de la societat. En segon lloc, la necessitat urgent d’articular un espai de cooperació entre el sector públic i el privat. I, no pas en darrer lloc, la voluntat conjunta de tots els agents de construir una nova formulació estratègica que persegueixi objectius precisos, des d’una mirada integral i transversal. També hi ha hagut quatre realitats que han planat en totes les reflexions de treball. És important deixar-ne constància: que l’artista o creador ha de ser considerat com a professional, amb tot el que això ha de representar de millora de les seves condicions laborals i fiscals; que els centres d’art i museus han de superar el rol de feblesa actual dins de l’acció cultural municipal perquè d’aquest salt depèn l’accés a tots els ciutadans de les pràctiques artístiques contemporànies en el territori; que la mediació de qualsevol tipus en l’àmbit de les arts visuals (comissariat, crítica...) ha de ser tinguda en compte com un treball imprescindible per a la seva difusió, i que el galerisme, que sovint treballa en condicions de risc i incertesa, ha de ser considerat un empresariat cultural que transcendeix el business i incideix en la visibilitat, la difusió i la situació en el mercat dels creadors, tant al país com a l’exterior. El pla integral de les arts visuals és una eina dissenyada per transcendir legislatures. Així com un pla estratègic té una continuïtat limitada en el temps, un pla integral té més durabilitat. La continuïtat és possible gràcies al compromís explícit entre institucions i tots els agents privats i, en definitiva, a la suma de voluntats que contribueix, en paral·lel a reforçar l’articulació del sector. Aquest compromís és, a més, el que ha de permetre treballar a partir d’ara per a la consecució dels objectius anhelats. * Coordinadors del Departament de Cultura en la fase d’elaboració del pla integral.