"Waste Lands" a Es Baluard

Del 19 de març al 19 de juny Es Baluard de Palma presenta Waste Lands, comissariada per Piedad Solans i amb obres de Lida Abdul, Tamara Abdul Hadi, Zoulikha Bouabdellah, Amina Benbouchta, Gohar Dashti, Rena Effendi, Yara ElSherbini, Mariam Ghani, Kinda Hassan i Larissa Sansour. Un museu no només ha de presentar coses estètiques o la singularitat de la pura experiència artística. Un museu ha de promoure exposicions d’assaig que reflexionin sobre la realitat actual i el seu entorn immediat, tot col·locant-se en la cruïlla dels problemes d’un món en conflicte, amb un posicionament crític i de debat. La Mediterrània que ens envolta i els països que en limiten, amb les seves crisis i contradiccions sense resoldre i les seves transformacions polítiques i socials, fan part d’una sèrie de programes i projectes que Es Baluard du a terme amb caràcter regular. Des de la creació contemporània proposem analitzar i repensar les crisis latents i sense resoldre. Així, amb «Waste Lands» ens servim del format expositiu per presentar una narració confegida per Piedad Solans sobre aquests conflictes propers i latents, trinxeres i ferides que hem d’aprendre a comprendre i a descodificar. Piedad Solans ha escrit sobre Waste Lands “A través de l’obra de deu artistes procedents d’Afganistan, Algèria, Azerbaidjan, Egipte, Emirats Àrabs Units, Iran, Marroc, Líban i Palestina, l’exposició aborda els paisatges i els entorns urbans, socials i arqueològics en països destruïts i empobrits per les guerres, l’especulació i la voracitat depredadora de les grans companyies de gas i de petroli, l’herència postcolonial, el terrorisme i la violència dels estats i les lluites locals, polítiques i religioses. Waste Lands: terres arrasades, saquejades i convertides en dipòsits residuals d’armament, campaments en què habiten poblacions excloses i persones refugiades, runes espoliades i llocs abandonats, sòls desertitzats i estèrils, fronteres electrificades. Les artistes que fan part de l’exposició provenen d’històries i narracions diferents. Coneixen, a través de la seva pròpia memòria i de la dels seus pobles, les migracions forçades, la guerra, l’exili, l’estrangeria. La seva condició és la de borderline: habiten a la frontera entre cultures, llengües, mons dispersos. Plantegen el sofriment i la pobresa que el terror ideològic i els abusos del poder produeixen en la població. Tot i això, no accepten ser víctimes. Denuncien i documenten la violència i la injustícia, la solitud i l’explotació de les persones vulnerables. I posen en relleu la inesgotable resistència per sobreviure, fins i tot amb humor, solidaritat i bellesa, en un medi inhòspit.”