DOCfield 16 qüestiona l’essència i els valors del vell continent

El festival organitzat per la Fundació Photographic Social Vision es podrà veure a Barcelona del 19 de maig al 19 de juliol de 2016 i omple la ciutat de la millor fotografia documental i del fotoperiodisme més compromès. DOCfield celebra aquest any la seva quarta edició amb el tema “Europe: Lost in Translation” sota la direcció artística de Natasha Christia, comissaria, escriptora i docent. Tots els continguts giren al voltant de la temàtica de l’Europa actual, qüestionant l’essència ideològica i la identitat del vell continent. El festival inclou temes inèdits i autors emergents, gèneres híbrids i nous llenguatges documentals i el col·laborador principal és la Fundació Banc Sabadell. El programa de DOCfield>16 inclou 30 exposicions de fotografia documental i de fotoperiodisme nacional i internacional en més de 50 autors en diferents centres d’art, galeries, centres cívics, escoles de fotografia i d’altres espais culturals de la ciutat. El festival també programa a més: les NITS DOCfield 4 sessions gratuïtes de projeccions nocturnes a l’aire lliure, exposicions efímeres en espais oberts, tallers, visites guiades, conferències i la tercera edició del premi DOCfield Dummy Award Fundació Banc Sabadell, dirigit al sector professional de la fotografia. Sota el tema Europe: Lost in Translation proposat per la directora artística Natasha Christia, comissaria, escriptora i docent grega, especialitzada en manifestacions contemporànies de la fotografia i de la seva intersecció amb d’altres gèneres. En aquesta quarta edició, tres exposicions col·lectives es converteixen en els eixos principals del tema del festival: la primera, “L’home europeu”, apel.la a la noció de la identitat europea amb les fotografies de Piero Martinello, Michal Iwanowsky, Dana Popa y France Keyser al Palau Robert; la segona, “Consideracions d’un apolític”, reflexa l’euroescepticisme d’avui amb les obres de Borut Krajnc, Simone Donati, France Keyser, Josep Maria de Llobet, Daniel Mayrit i Carlos Spottorno a la Nau Bostik (un dels nous espais expositius d’aquesta edició), i la tercera, “Mites del futur pròxim”, crida a reflexionar sobre possibles maneres de ser i fer cara al nostre futur amb els autors Julián Barón, Nico Baumgarten, Carlos Alba i Arnau Bach. L’àmplia programació de DOCfield>16inclou altres mostres com “YU: The Lost Country” de Dragana Jurisic a la Biblioteca Agustí Centelles, que narra com amb el trencament de Iugoslàvia al 1991 desaparegueren prop d’un milió cinc cents mil iugoslaus i sorgiren una diversitat d’identitats nacionals, o “Rostros velados: Immigration files” de Seba Kurtis, a l’Institut Francès de Barcelona, que es centra en la condició de ser migrant en situació irregular i en les conseqüències psicològiques i existencials dels fluxos migratoris, narrats des de la pròpia experiència personal de l’autor. “Lesbos” d’Alessandro Penso es podrà contemplar al Museu Marítim. El fotògraf ha realitzat al llarg dels darrers anys un treball documental que pretén combatre la deshumanització i els estereotips dels migrants a través de reflectir el dia a dia dels refugiats que arriben a l’illa grega i la vida que duen als campaments insuficientment atesos. “La Ville Noire. El corazón oscuro de Europa” de Giovanni Troilo es podrà veure al centre d’art i de cultura Espronceda: un retrat de la ciutat de Charleroi, a 50Km de Brussel·les, com a metàfora de la societat contemporània europea en ple declivi del benestar social. El treball de Troilo va rebre el primer premi World Press Photo 2015 a la categoria Temas de Actualidad però li fou retirat perquè una de les imatges incloses era del suburbi de Brussel·les de Molenbeek i no de Charleroi. La polèmica generada al voltant de la revocació del premi fou també una de les raons per les que la darrera edició de Visa pour l’Image va vetar l’exposició complerta de World Press Photo. DOCfield>16 porta a Barcelona aquesta exposició per a que el públic pugui jutjar la pertinença i l’interès d’aquest projecte per si mateix. Una de les exposicions a destacar és “Hasta aquí hemos llegado: Historias de Grecia” amb obres d’Orestis Seferoglou, Dimitris Rapakousis i Dimitris Michalakis al Pati Llimona, que mostra Grècia com a punt fronterer de la Unió Europea i com exemple de les devastadores seqüeles de les polítiques d’austeritat que han desmantellat les seves infraestructures econòmiques i socials. La resta de les mostres de DOCfield>16 tracten temes com la situació actual a Moldàvia vista per Myriam Meloni, on més de 100.000 nens i adolescents estan creixent sense els seus pares obligats a emigrar, la història de la RDA i de la STASI (Ministeri Alemany de la Seguretat de l’Estat) vista per Tommaso Tanini en una al·legoria de l’autoritarisme i de l’opressió, les imatges que clandestinament Misha Pedan prenia cada dia al metro de Járkov (Ucraïna) entre el 1985 i el 1986, la vulneració dels drets humans entre la frontera de la província marroquí de Nador i l’enclavament espanyol de Melilla vist per Santi Palacios o la situació dels migrants un cop entren als Centres d’Internament per a Estrangers (CIES) des del col·lectiu RUIDO Photo, entre d’altres. També cal destacar altres exposicions més properes territorialment com la del registre del grafitti dels carrers de Barcelona als anys 70, dut a terme pels fotògrafs Joan Fontcuberta, Manel Úbeda, Lluis Casellas, Enric de Santos i Salvador Obiols; els grups de politoxicòmans que viuen al barri La Catalana de Barcelona; els 43 cinemes a Espanya de sala única que es resisteixen a tancar les seves portes; la generació de joves que viuen en una comunitat gitana a les afores de la ciutat comtal o el record del Somorrostro i la vida a les barraques, entre d’altres. A la imatge, detall d'una fotografia de Simone Donati.