Mor a l'edat de 67 anys Manuel Foraster

A l'edat de 67 anys ha mort a Sabadell l'activista cultural Manuel Foraster. L'escriptor, periodista i durant uns anys col·laborador de Bonart, va morir a conseqüència d'un càncer que arrossegava des de fa anys. Manuel Foraster va debutar el 2012 en el món de la literatura amb Factures pagades. Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va dedicar la seva trajectòria professional a l'edició, el periodisme i la gestió cultural. Va treballar a La Pedrera, en el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i va ser responsable de premsa i comunicació de l'Olimpíada Cultural del COOB 92. També fou director de la revista Nexus i subdirector d'El Món. Reproduïm a continuació la primera col·laboració de Manuel Foraster a la revista Bonart. Va ser el juny del 2007 i es titulava "Vilacasas en Doble blanc": "El passat mes de gener moria a Barcelona l’artista sabadellenc Joan Vila Casas, o Vilacasas, que era com signava un artista amb una A majúscula perquè en el decurs de la seva vida va fer gairebé tots els papers de l’auca, des de la pintura i totes les seves derivacions fins a la ceràmica, l’escenografia i, sobretot, l’escriptura. A més fou un obsessiu col·leccionista d’objects trouvés que havia entaforat en l’auto exili dels darrers vint anys, al seu estrafolari àtic de Consell de Cent amb Passeig de Gràcia, del qual sortia poc i, quan ho feia, era amb un inefable Sis-cents, com un quadre ambulant que il·lustrava les seves Planimetries. Nascut el 1920, Vila Casas va estudiar a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell i, a primers anys quaranta va fer la seva primera exposició a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Becat per l’Institut Francès va marxar a París poc després i hi va romandre uns vint anys seguits. Fou una època potent i viscuda amb intensitat, bohèmia com calia i radical i moderna, com ho demostren la majoria de les seves novel·les, que tenen sempre un contrapunt autobiogràfic. Fou l’època de l’abstracció i l’informalisme que el dugué a les seves més conegudes obres, les ja esmentades planimetries inspirades en les trames urbanes. Fou l’època de les exposicions més assenyalades per Europa i els Estats Units frec a frec amb els expressionistes abstractes, i la de les relacions més estretes amb Karel Appel o Yves Klein. La primera novel·la, el 1960 De 1960 és la seva primera novel·la, reeditada ara per edicions 62, Doble blanc, on el narrador, un pintor que viu i pinta a París tot el que Vila Casas vivia i pintava durant aquest període, rep la visita d’un personatge singular que s’anomena Joan Comes i que podria ser una barreja de l’alter ego de l’autor amb molt de l’esmentat Yves Klein i unes gotes del sabadellenc Manuel Duque. Aquest diàleg entre els dos protagonistes és ben explícit:
“... la darrera exposició que he vist.” (...) Extraordinària... Exposicions així són de les que es necessiten...
“-Quina mena de pintura fa?
“-Cap... ha arribat al silenci espacial absolut. Al blanc màxim, al doble blanc, al tot... ha exposat sense quadres... les quatre parets nues i prou...” La novel·la parla, doncs, de la crisi de l’art del segle XX en el moment precís que calia fer-ho, el del nihilisme absolut, i ofereix amb humor i sarcasme un dibuix de la vida bohèmia dels artistes, dels intríngulis dels marxants i el mercat artístic, de l’esnobisme més tronat però a vegades més tendre..., amb evocacions a les caves existencialistes de Saint Germain i de la seva antítesi, el Molino de Barcelona, al record del qual dedica unes pàgines intenses. “Coneixes el Molino?...
-“No.
-“Doncs no coneixes res. Perquè Barcelona no és ni l’escultural matrona de pit rodó com un formatge de la plaça de Catalunya, ni Colom, ni el Tibidabo. No: Barcelona són les tripes de Ca l’Antonio, una taverna del carrer d’En Robador... Ca l’Antonio i el Molino.” Escapades a Barcelona Els anys de la seva estada a París, durant algunes escapades a Barcelona, recalava a la impremta Pal·las al barri de Gràcia, propietat del pare de l’escriptor Ignasi Riera. A la impremta hi treballà també, just al seu retorn a Catalunya de l’exili xilè, l’escriptor i amic de Vila Casas Joan Oliver, que era l’oncle de Nani Riera. Allí feien tertúlia. L’any 1954 li editaren el seu primer llibre, Escrits, prologat pel poeta sabadellenc. Ara, coincidint amb la reedició de les seves novel·les per Edicions 62 –Operació viaducte i ara aquest Doble blanc–, la Fundació La Mirada, de Sabadell, també li ha editat diverses obres. D’una banda, la plaqueta Temps i records en una “Mirada”, que recull la conferència que l’any 1991 Joan Vila Casas va pronunciar amb motiu de la publicació de l’obra de Joan Oliver, Temps records, primera publicació de la fundació sabadellenca; d’altra banda, l’any 2005, la Fundació La Mirada va publicar, gràcies al patrocini de la Fundació Banc Sabadell, l’edició facsímil de Sis contes, obra del 1957, que incloïa sis litografies que evidenciaven la seva evolució artística vers l’informalisme. Finalment, d'ací a poques setmanes, la Fundació La Mirada publicarà un nou facsímil en homenatge a l’artista Vila Casas: es tracta d’aquests primers escrits prologats per Joan Oliver que evoquen els seus primers anys a París, els anys intensos del París del Doble blanc..."