Alejandra Alarcón exposa a la Galeria Sicart

La galeria Sicart de Vilafranca del Penedès presenta del 19 de març al 14 de maig l’exposició Alícia, reina de Cors d’Alejandra Alarcón. És la tercera exposició individual d'Alejandra Alarcón (Cochabamba, Bolívia. 1.976) a la Galeria Sicart, després Fagia (2009) i La distancia adecuada (2011). Formada per aquarel·les sobre paper i un vídeo, l'artista aprofita, un cop més, la delicadesa de l'aquarel·la per tensar l'espectador amb la subversió dels significats aportats pel mite d'Alícia, així com en anteriors treballs seus ho va fer dels contes infantils, de les relacions familiars i de parella. Elisa McCausland, periodista, crítica i investigadora especialitzada en cultura popular a escrit que "Alícia és resistència i contradicció. La nena díscola que es nega a entrar en el marc, la imatge que cau pel cau del Conill Blanc. Un signe a través del qual poder parlar de la mateixa representació. Alejandra Alarcón em va preguntar una nit d'estiu què significava Alícia per a mi. Li vaig contestar que una possibilitat de veritat. Travessar el mirall i submergir-se l’Altra fosca. Trobar-se amb tot allò que no s'admet ser. Cap per avall, amb la sang al cap i el cor als llavis, veus per primera vegada el món com veritablement és? Contra el mirall trobes desesperació i Reines de Cors. I després hi ha els jocs -el criquet, els escacs. Perquè cal entendre el sistema per poder donar-li la volta. Cal sumir-se en el caos per així desmuntar el primer joc de tots, el llenguatge. Llavors, el miracle. Alarcón aconsegueix posar-ho tot del revés amb les seves imatges. Les seves Alícies, obertes totes elles en canal, reconciliades amb si mateixes, són les generadores del seu propi sentit (o sense sentit). Alejandra li dóna un nou significat a caure pel cau. La seva heroïna flota. Suspesa sobre ella, convida a ser-ho tot des de l'abisme d'una mateixa. Empeny a renéixer. En aquest abisme que no acaba, el Conill Blanc li torna a Alícia una imatge: la mirada buida de qui sap que tot és mentida. Res acaba quan despertes. Mentrestant, la Reina de Cors ha abandonat el seu ceptre. No hi ha reflex. Només sang. El suau degoteig del temps roda cama avall i tenyeix el present de vermell. La primera cicatriu batega sota els seus dits. Totes les Alícies criden. Totes les Alícies creixen" Aquesta exposició s'emmarca en la Bienal Miradas de Mujeres 2016 que organitza la Asociación Mujeres en las Artes Visuales (MAV). A la imatge, detall de Alícia i el mirall d’Alejandra Alarcón.