El Museu de la Vida Rural edita “Col·leccionistes dels oblits”

El patrimoni etnològic, que forma part de la identitat local més arrelada com autoafirmació de la singularitat enfront la globalització, ha estat analitzat en profunditat per Marta Farré Ribes, autora del llibre Col·leccionistes dels oblits: una mirada plural al patrimoni. Guardonat en la primera edició de la Beca Maria Font de Carulla, la publicació forma part de la col·lecció Museu Vida Rural de l’Editorial Barcino. Basat en un treball de camp amb famílies de quatre poblacions rurals −el Vilosell, Cervià i Soleràs, de la comarca de les Garrigues, i la veïna Almatret, del Segrià−, l’autora ens exposa el ric patrimoni no monumental que es conserva en el si de famílies que s’estimen el seu poble, on han nascut i on continuen vivint, que han atresorat peces i elements d’ús quotidià i que el progrés ha anar arraconant. D’aquesta manera, Marta Farré descobreix estris, fotografies, construccions de pedra seca, etcètera, que han format part secular del paisatge o de les vivències més íntimes dels pobladors de la Catalunya allunyada dels circuits turístics. El llibre constitueix en certa manera un homenatge a uns personatges (Lluís Noguer Pastó del Vilosell; Miquel Martí Pastó, de Cervià de les Garrigues; Pepe Diaigües Ballesté i Maria Rosa Florensa Caselles, d’Almatret; i Facund Pinyol Massip i Vicent Cantera Pinyol, del Soleràs) sensibilitzats per protegir la memòria de les coses, dels llocs, dels significats i de les maneres de fer. En definitiva, la recerca d’allò que forma part del títol de l’obra: els oblits. En la intenció de l’autora s’intueix també un desig de retre homenatge a la força de la gent. Un pla estratègic dissenyat des d’uns despatxos oficials poden establir criteris per enfortir l’economia local o aportar incentius per atreure inversors i/o visitants, però al final és la gent qui sustenta les iniciatives. Les festes populars són un exemple ben clar d’aquesta acció patrimonial més emocional, que és immaterial. Per mitjà de l’anomenat mètode qualitatiu etnogràfic, Marta Farré ens en fa conèixer les col·leccions i la vida, l’ambició i els somnis. Però no únicament això. La seva obra traça vincles entre el microcosmos i el macrocosmos, i relaciona aquesta necessitat privada de preservació de la memòria amb el nostre món general: canviant per naturalesa, líquid per definició, inestable per condició. D’altra banda, com afirma l’autora, «aquestes iniciatives representen una oportunitat per debatre, aprendre i reflexionar sobre quin ha de ser el rol de la tutela patrimonial quan les col·lectivitats s’apropien del que sempre ha estat seu: un patrimoni viu en mans de totes les persones que necessitem la construcció de significat per donar un sentit de continuïtat a les nostres vides». Sis mesos d’immersió en l’etnologia local i en la conversa pausada amb uns ciutadans amants de les coses que han envoltat i condicionat la seva vida, les seves il·lusions i els seus somnis han donat com a resultat un llibre amè que es llegeix a trossos o d’una tirada. Presentacions Les primeres presentacions d’aquest llibre tindran lloc els dies 19 i 20 de març amb la presència de l’autora, Marta Farré, i del director de la col·lecció, Jordi Llavina. El 19 de març, a les set de la tarda, l’Ajuntament de Soleràs acollirà l’acte de presentació amb la participació de l’alcalde de la població, Jordi Segura Marfull; la professora de la URV Montserrat Soronellas, i el col·leccionista i coprotagonista del llibre, Facund Pinyol. Al dia següent, 20 de març, a partir de la una del migdia, hi haurà un acte similar a l’Ajuntament de Cervià, aquesta vegada amb l’alcaldessa, Mercè Rubió, i la presidenta de l’Associació El Cérvol, Rosa Maria Rué Rubió. L'autora Marta Farré Ribes (1978), lleidatana de naixement però arrelada amb el cor a les Garrigues, ha recorregut la geografia per estudiar i ampliar els seus coneixements: llicenciada en Ciències Ambientals a Barcelona, llicenciada en Antropologia Social i Cultural a Tarragona i màster en Antropologia: Gestió de la diversitat, el patrimoni i el desenvolupament a Sevilla. Ara cursa el doctorat a la capital andalusa i aprofundeix en el llegat territorial de la producció de qualitat de l’oli d’oliva verge extra en diversos territoris. Trajectòria personal, acadèmica i laboral s’han entrellaçat en la seva vida, traçant una ruta on ha combinat la implicació en l’educació ambiental, en projectes associatius, en publicacions locals i en diversos col·lectius socials. La col·lecció Col·leccionistes d’oblits és el sisè títol de la col·lecció Museu Vida Rural de l’Editorial Barcino, que pretén oferir llibres d’interès etnogràfic i literari que reflexionin sobre el món rural i la pagesia, com també sobre altres assumptes que s’hi relacionen. Els títols publicats anteriorment són La força de la mà de l’home. Catàleg del MVR; Cròniques rurals, de Jordi Llavina, Carme Martí i Albert Carreras; Marges, de Roger Vilà Padró; Cada dia és festa, de Bienve Moya; i L’hort del segon origen, de Jordi Puig i Roca.