Un indignat amb la cultura banal

Joan M. Minguet Batllori ha publicat el llibre Contra la Cooltura. Art i política a Catalunya, que reflexiona sobre la cruïlla de concepcions culturals que conviuen a Catalunya des de fa temps.

Acusat d’elitista per laquells sectors que pretenen imposar el seu domini maldestre en el sistema cultural català, Joan M. Minguet Batllori (1958) reflexiona sobre la cruïlla de concepcions culturals que conviuen a Catalunya des de fa un temps. Professor del departament d’art i musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i expresident de l’ACCA (Associació Catalana de Crítics d’Art) des de l’any 2010, Minguet Batllori col·labora amb la revista Bonart i és un reconegut especialista en les tensions existents i permanents entre la cultura il·lustrada i la cultura de masses. El maig de l’any 2015 va publicar Contra la Cooltura, una crítica de crítiques, un sistema de sistemes, a partir de la recol·lecta dels seus articles i entrevistes publicats des de l’any 2013 en diversos mitjans de comunicació digitals (Vilaweb i Núvol), en el seu blog personal (Pensacions) i en mitjans escrits (Bonart, The Brooklyn Rail).

Quan la cultura perd el nord i posa l’accent en la facilitat –ja sigui en termes de recepció, de seducció visual barata o d’entreteniment mediocre– anul·la els valors que li són inherents, que en perfan la seva essència, com ara la reflexió, el diàleg, la crítica, la transformació o el coneixement. El que planteja Minguet Batllori és, en primer lloc, que algunes mostres culturals deixen de ser cultura així que neixen. L’autor, probablement un xic més benèvol que jo, afirma que la cultura banal també és cultura, però que no per això deixa de ser banal. Deia Joaquim Molas –a qui cita Minguet Batllori en el seu llibre– que “la cultura per a tothom és una cultura descafeïnada”. L’aparença per davant de la realitat, la còpia que trepitja l’original. A partir d’aquesta màxima, Joan M. Minguet reflexiona sense embuts i amb escriptura immediata lliure de filosofia complexa sobre els indicis alarmants d’una banalització creixent de la cultura catalana. La cultura de la riota té, segons l’autor, un símptoma d’aquesta mena de síndrome de la frivolitat i la levitat (Bibiana Ballbé) i un destructor de l’autenticitat cultural d’aquest país (Ferran Mascarell), as de la retòrica cultural buida i la improvisació jocosa. Hi ha un silenci que preocupa Minguet Batllori: “No podem fagocitar la figura de l’artista amb aquesta idea de la indústria.” Les indústries culturals, la cúpula, el protocol. Tot passa per la mirada crítica i revitalitzant de Minguet Batllori, un crític fart de la comèdia a què sotmeten la seva cultura, l’essència del pensament del seu país.

A l’autor li agradaria que la cultura pogués viure en llibertat, amb més diàleg i amb més pressupost. La cultura com a primera necessitat (com el beure i el menjar) i no aquest quefer que balla al so que toca cada color polític. Al Contra la Cooltura s’hi planteja la deriva de tota l’estructura, des de la base, des d’uns fonaments que sembla que calgui soterrar. Fart de com consentim que els polítics parlin ampul·losament sobre la cultura però que li dediquin les engrunes dels seus pressupostos, l’autor esmenta la proposta cultural (frívola i lamentable) de TV3, la teva. No tothom entén l’entreteniment de la mateixa manera: el concepte no és el mateix per a Bertolt Brecht o per a Bibiana Ballbé. Una cosa és divulgar i l’altra és banalitzar sota la disfressa del jove rialler i supermodern.

Joan M. Minguet Batllori aposta per una via mixta entre la vida subterrània de l’art i la seva màxima socialització, però veu clar que el futur està, malauradament, en mans dels moderns amb cervell d’ameba. Vivim en el regnat absolut de la visualitat, ara la cultura és com un gran mosaic i l’home té un accés parcial a la cultura. ¿Quina és la solució per no acabar essent una gran massa d’analfabets secundaris tal com pronosticava Enzensberger? La solució és el contacte amb la realitat. Ni més ni menys.

Joan M. Minguet Batllori. “Contra la Cooltura. Art i política a Catalunya.” Edicions Els Llums. 138 pàg. 13,50 euros.

A la imatge, detall de la coberta del llibre.