La Col·lecció Bassat dels Anys 80 a la Nau Gaudí

El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, presenta el 18 de març la seva sisena exposició amb la primera mostra dedicada als anys 80 del segle XX, que porta per títol Col·lecció Bassat Art Contemporani de Catalunya 1980-1989 (I). L’exposició reuneix 57 pintures i dibuixos, 24 escultures i 3 tapissos de 28 artistes representatius d’aquest període, com són: Enric Ansesa, Eduard Arranz-Bravo, Francesc Artigau, Jim Bird, Alfons Borrell, Joan Brossa, Josep M. Codina, Miguel Condé, Xavier Corberó, Joan Cruspinera, Gabriel, Jaume Genovart, Lluís Lleó, Maño, Victor Mira, Joan Miró, Henry Moore, Aurèlia Muñoz, José Navarro Vives, Perejaume, Josep Pla-Narbona, Maria Assumpció Raventós, Antonio Saura, Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats, Josep Uclés, Moisès Villèlia i Zush. L’exposició també presenta una obra del mataroní Josep M. Codina, i tres escultures d’en Moisès Villèlia, vinculat també a la ciutat quan hi va residir als anys cinquanta i va crear el grup d’artistes reunits sota el nom Art Actual. La Col·lecció Bassat presenta un total de 24 escultures entre les quals destaquen especialment “Cinema”, d’en Joan Brossa, homenatge a aquesta disciplina artística, que es compon d’un objecte sobre base de fusta (1988); “Lazy Moon”, de Xavier Corberó, una obra de marbre tallat sobre alumini (1982); l’obra en bronze fos “Jeune fille” (1981) d’en Joan Miró o la figura en bronze fos “Reclining woman” (1980) d’en Henry Moore. Excepte aquest últim i Joan Miró, tots aquests escultors més Gabriel i el Maño estan representats a la Nau Gaudí per primer cop. Es presenten també per primera vegada pintures d’en Jim Bird, Perejaume, Josep M. Codina, Joan Cruspinera, Lluís Lleó, Josep Pla-Narbona, Miguel Condé i Joan Brossa; i entre elles, mereixen una menció especial la tela “Magnetita” (1981) d’Arranz Bravo; una tela sense títol de l’Alfons Borell del 1980; i un mòbil fet de canya de bambú pintada d’en Moisès Villèlia, anomenat “Maqueta Barcelona” (1980). També s’estrena a la Nau Gaudí l’obra d’Alfons Borrell (Barcelona, 1931) un artista que sense prodigar-se gaire ha exposat a la Fundació Miró o a la Galeria Joan Prats i va captar l’atenció, entre d’altres, de Joan Eduard Cirlot o d’en Joan Brossa, qui va dir “cap a la poesia no solament se n’hi va la llengua. També hi va la pintura de Borrell” Tal i com explica el crític d’art Francesc Miralles al catàleg de l’exposició “la dècada dels anys vuitanta va tenir una importància decisiva en el món artístic català: recent instaurada l’autonomia, el país s’havia d’organitzar per establir la xarxa que estructurés els organismes que donessin impuls a la creació artística, recuperessin i alhora valoressin el passat i consolidessin valors per al futur. Tota aquesta expansió va provocar un notable dinamisme en nombrosos cercles de localitats catalanes i va fer aflorar un nou concepte –ara a la perifèria–, sustentat per una nova generació de crítics i majorment crítiques que impulsaven els nous i joves artistes a qui van donar aixopluc noves galeries. L’eufòria i amplitud d’aquests grups va servir per descentrar molts camins tradicionals que la realitat del mercat i la mateixa societat va acabar diluint”. Pel que fa als dibuixos, s’exposen 11 en total d'Arranz-Bravo, Artigau, Maño, Josep Uclés, Zush i sobre tot Condé, en aquest últim cas amb obres que són un testimoni d’aquells anys vuitanta en què intensificava la seva presència a grans galeries d’Europa, com la Galerie Pudelko de Bonn. D’altra banda, la Col·lecció Bassat presenta públicament per primera cop l’obra de dues tapisseres: Aurèlia Muñoz i M. Assumpció Raventós. La primera va ser una de les figures més destacades del tapís contemporani català, seleccionada amb Grau Garriga per representar Catalunya a la II Biennal Internacional de la Tapisseria de Lausana el 1965, i el 1969, a la IV Biennal. L’aportació real de la seva obra va ser convertir la peça tèxtil en una escultura, allunyant-se de la paret. La M. Assumpció Raventós, per la seva banda, es va donar a conèixer com a pintora i gravadora i als anys vuitanta inicia el tipus d’obra en tapís que la caracteritzarà: grans formats en alt lliç, amb zones de gran relleu i colors molt suaus. Raventós és la figura pont de l’Escola Catalana de Tapís: entre l’ortodòxia del gran artífex de la Fàbrica Aymat i l’heterodòxia del grup independent aglutinat per Aurèlia Muñoz. La Nau Gaudí El conjunt del fons de la Col·lecció Bassat s’exposa al marc incomparable de la Nau Gaudí de Mataró, quilòmetre zero de l’obra de l’arquitecte que originàriament allotjava una indústria tèxtil de l’època i que l’any 2014 va celebrar el seu 130è aniversari. A la Nau, Antoni Gaudí va posar en pràctica per primera vegada alguns principis arquitectònics com l’arc parabòlic, que esdevindria un element determinant en la seva arquitectura posterior, tant en els edificis civils com en els religiosos. Des del 2010 han visitat la Nau Gaudí més de 40.000 persones, la major part de les quals provinents de Catalunya i altres parts d’Espanya però també d’arreu del món. L’any 2015 es va batre el record de visitants amb un total de 10.578 (l'any 2014 el total va ser de 8.743). Calendari d’activitats a la Nau Gaudí L’exposició de la Col·lecció Bassat romandrà oberta entre el 18 de març al 23 d’octubre de 2016, i l’entrada és gratuïta. Enguany es comença una nova activitat dinamitzada titulada Els arcs intel·ligents d'Antoni Gaudí adreçada als diferents cicles formatius d'escoles i instituts i al públic familiar (el segon dissabte de mes a les 18 h, gratuïta). A més, com és habitual, es programaran visites guiades individuals, per a grups i per a escoles, i tallers adreçats a cada un dels cicles formatius. Cada primer diumenge de mes hi ha una visita guiada gratuïta sense reserva prèvia i cada tercer diumenge hi ha una activitat familiar gratuïta sense reserva prèvia per a nens majors de cinc anys. La Col·lecció Bassat i el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró La Col·lecció Bassat constitueix un dels fons més representatius del que ha estat l’art català de la segona meitat del segle XX, omplint el buit cronològic d’altres col·leccions als museus de Catalunya, amb unes 1.500 obres originals i un ampli fons d’obra gràfica. El Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, presidit per l’alcalde de Mataró, es va constituir el 2010 amb l’objectiu de contribuir a la conservació del patrimoni col·lectiu i a la seva divulgació.