La creació d'un fons d'art, una prioritat

Per primera vegada en molts anys, s’ha intentat recopilar des de la conselleria de Cultura la informació dispersa sobre arts visuals i elaborar un document que posés sobre la taula una visió de conjunt sobre les problemàtiques d’aquest àmbit per afrontar noves propostes polítiques a aplicar en aquest camp. El document, conegut com a pla integral de les arts visuals, ha estat compartit amb associacions del gremi, experts del sector i tècnics del Departament de Cultura.

La posada en marxa i la presentació d’aquest pla ha coincidit amb les Jornades de Debat de la Plataforma d’Arts Visuals, que va tenir lloc el mes de juliol, en què els sectors i els experts van mostrar la seva preocupació per les carències del sector i per l’afectació de la crisi econòmica en aquest àmbit, que s’ha sentit força abandonat per l’administració en un moment delicat.

El document del pla integral de les arts visuals constitueix una anàlisi de les problemàtiques i alhora un seguit de mesures que mostren la voluntat de millora  i la intenció d’incidir en mesures polítiques concretes, que afecten el marc jurídic, l’àmbit territorial, el finançament, la patrimonialització, la recepció i els nous públics, la relació de les arts visuals amb el sistema educatiu, els estímuls entre el sector públic i el privat i la internacionalització de l’art català.

Algunes de les preocupacions són compartides per les Jornades de la Plataforma d’Arts Visuals, i el pla integral, com és l’adquisició i la patrimonialització de l’art català, una prioritat urgent si tenim en compte que el Fons d’Art de la Generalitat dedicat a les adquisicions d’art contemporani va desaparèixer l’any 2005 i que es tracta d’una partida no restablerta des d’aleshores. El punt 2.2 del pla s’encapçala amb la següent declaració: “Dotar el sector de les arts visuals del finançament adequat.” Tots estarem d’acord que això és una prioritat, però en cap lloc es concreta quin és el pressupost necessari per a aquest finançament adequat o quin percentatge del pressupost de Cultura han de tenir les arts visuals per a un funcionament correcte del sector.

El document té el perill de convertir-se en una declaració de voluntats i en una nul·la concreció de les mesures a adoptar si aquestes no es converteixen en partides concretes que ajudin veritablement el sector en el seu desplegament creatiu, territorial, patrimonial, educatiu i internacional.

L’any 2011, el Conca va fer públic l’informe Diagnosi i pla d’actuació en matèria d’adquisicions públiques d’art a Catalunya, en el qual es reclamava la creació d’un fons d’art amb dotació pressupostària, elevar les col·leccions d’art de les institucions del país a nivell de col·lecció pública única i assumir un dipòsit magatzem de grans dimensions per conservar-les. El pla integral assumeix aquesta proposta, reconeix que la patrimonialització de l’art contemporani constitueix un gran dèficit del sector i insta a restablir el Fons d’Art de la Generalitat, que ja havia existit, i demana una dotació de mig milió d’euros en dos anys i d’un milió d’aquí a cinc anys.

Certament, la creació d’un fons d’art és l’única via que afavoreix tots els sectors professionals de les arts visuals, des dels artistes, els crítics, les galeries, els centres d’art i els museus perquè, en definitiva, el destí final de les arts visuals no és, com en el cas del teatre o el cinema, la consecució d’una quantiosa recaptació de taquilla, sinó la seva patrimonialització. En aquest sentit, el pla demana una vinculació de la producció artística dels centres d’art, realitzada amb diner públic, a la patrimonialització de l’art contemporani i la col·laboració de recursos privats, una acció coordinada entre les adquisicions i altres vies de patrimonialització, com són les dacions i els dipòsits, i es demana d’executar el 25% de l’1,5% cultural a l’art contemporani, que sempre s’ha dedicat a les pedres i no a la creació cultural.

Resoldre la patrimonialització de l’art contemporani a Catalunya és una responsabilitat que l’administració ha abandonat i que només depèn de la decisió del Departament de Cultura.

A la imatge, exposició Per Matar-HO, acció-instal·lació, Museu de Mataró, novembre del 1976.