Vint-i-tres missatges “In a bottle”.

El Racó del Vi, al carrer de Sant Domènec, de Sitges acull una exposició col·lectiva d’ampolles de vidre pintades per 23 artistes sitgetans: Roby, Sillué, Manel, Pacco, Manca, Cris Visa, Marie Lalo, Amanda C. S., Adolfo Rua, Eftim Rusev, Anna Peserico, Pedro Martín, Maurilio Raponi, Andrea Zurek, Darius Koehli, Pere Escolies, Manuel Blesa, Sandra Moruno, Pepe Nebleza, Montserrat Figueras, Horacio Elena, Alex Voinea i Tomas de Marsay. El nombre de participants (23) i la diversitat d’estils provoca que aquesta convocatòria esdevingui una cita obligada i el pòrtic alternatiu a la vint-i-tresena Fira d’Art de Sitges, que es celebra durant el tercer cap de setmana de març a l’envelat del passeig de la Ribera. On vas, envàs, quan ja han begut ton contingut? Segurament de cap al fons d’un contenidor, el groc si ets de plàstic o llauna, el blau si ets vidre. La cançó de l’anunci, el single, va convertir-se en un èxit efímer, era enganxifosa i aquelles tres noies, The Mamzelles, que s’ha fet d’elles? Encara que siguis de plàstic, si no ets envàs al groc no hi aniràs. Encara que siguis metàl·lic si no ets un envàs al groc no hi aniràs. Si no ets un envàs, pregunta on vas... Separar bé la nostra responsabilitat. Reciclar bé, té recompensa. Separar bé, no costa res. Són lemes que ja s’han fet corrents en el nostre dia a dia. Les escombraries, la brossa, és un problema cada cop més inquietant. Muntanyes de deixalles han donat pas a plantes de reciclatge pel tractament de paper, plàstic, vidre o residus orgànics que passen a un nou estadi. Res no desapareix, la matèria ni es crea ni es destrueix, només es transforma. Les tres erres, Reduir, Reutilitzar i Reciclar, han vingut per a quedar-se, la nostra societat de consum no pot digerir la ingesta constant de més i més rebuig, hem de separar i ser-ne conscients i aquí és on entra el paper dels artistes: The Mamzelles i també els pintors sitgetans que s’han proposat valorar les ampolles de vidre, pintant-les, fent-les servir de suport per les expressions diverses que cada un d’ells practica. La idea no és nova, pintar botelles de vidre ja ho feien fa segles els xinesos en tabaqueres o flascons per guardar-hi rapè. Les ampolles són contenidors amb formes ben variades i també continents damunt dels quals les etiquetes els donen caràcter i identitat pròpies, com per exemple les de l’Anís del Mono, vinculades al celebrat Ramon Casas, o la d’Absolut Vodka, recreada per Andy Warhol. Tomàs de Marsay, pintor de retrats vintage d’artistes i cantants del segle XX, va trobar una ampolla de Masters, M.G., la ginebra fabricada per Manuel Giró a Vilanova i Geltrú; aquella troballa va despertar el seu enginy artístic, la va preparar i va començar a pintar-hi l’efígie Frank Sinatra, una de les seves especialitats. Ja se sap l’afició pel mam dels músics de jazz, els cantants melòdics i pop, les actrius i els actors de cinema i en general de la gent glamurosa. Des de la Belle Epoque fins als nostres dies, el beure còctels, combinats i begudes espirituoses d’alta graduació s’ha convertit en un hàbit social (bo o dolent segons l’ús i abús que se’n fa). Els artistes han estat grans consumidors de vi i enaltidors dels ritus dionisíacs, de bacanals i altres festivals de celebració. L’homenatge a la botella ha estat una constant en la història de l’art, des de Velázquez amb els seus borratxos a Morandi amb les seves composicions. Que la verge del Vinyet ens socorri d’aquest botelló i ens procuri millora en l’art sitgetà devot del porró i el racó del vi.