Luis Martínez Santa-Maria guanyador del concurs "Columnes cristal·litzades" de la Fundació Mies van der Rohe

Luis Martínez Santa-Maria (Madrid, 1960), doctor arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid, és el guanyador del concurs "Columnes cristal·litzades", convocat per la Fundació Mies van der Rohe dins dels actes del 30 aniversari de la reconstrucció del pavelló, amb la proposta I do not want to change the world. I only want to express it. El jurat format per Fernando Ramos Galindo, M. Clara Riera Escalona, ​​Jordi Ros Ballesteros, Anna Sala Giralt i Julià Bort Ricart, havent analitzat les 181 propostes rebudes de 29 països, va realitzar una primera selecció de 26 projectes, i un cop debatudes aquestes propostes , va atorgar per unanimitat el premi a Luis Martínez Santa-Maria. El jurat ha valorat la rotunditat de la proposta guanyadora que sintetitza la component vertical de les columnes preexistents en contrast amb l'horitzontalitat del Pavelló. L'obra reflecteix una actualitat marcada per la consciència mediambiental i la necessitat de reutilització dels recursos i, alhora, expressa la provisionalitat d'una instal·lació efímera, que se sumarà al Pavelló d'una manera temporal. Luis Martínez Santa-Maria tenia davant un repte important: recrear les antigues columnes jòniques de Puig i Cadafalch, construïdes amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929, amb un pressupost limitat de 15.000 euros. El guanyador parla de les seves columnes com "bidons de xapa d'acer provinents dels cementiris de residus químics, bidons relacionats amb la ciutat d'ara, marcats per senyals reconeixibles que es col·loquen un a sobre de l'altre gràcies a simples cordons de soldadura. Són els nous tambors de les columnes. Són també objectes artístics, perquè el temps s'ha encarregat de despintar els mateixos i desfigurar-, de desactivar la seva funcionalitat, aconseguint en les seves superfícies i en els seus bonys efectes inimitables. (...) La fila multicolor de columnes realitzades amb bidons industrials de rebuig també realitza una ironia entre les amenaces del paisatge industrial i una bellesa ambigua, errada, revelada per ell. Potser a aquest Mies que una vegada va dir: I do not want to change the world. I only want to express it, li hauria agradat. "