Vicent Carda exposa a la Galeria Quiosc

El pintor Vicent Carda (Borriana 1962), exposa la seva nova sèrie, La presència de l'Absència, a la Galeria Quiosc de Tremp (Lleida). L'exposició és la continuació de la sèrie Horitzons que va exposar el 2014 a la Galeria Cànem de Castelló. Es podrà ver des del 26 de març fins a finals de juny. Un cop més Vicent Carda ens introdueix en la interpretació imaginària i com en les anteriors sèries el color té una gran importància en la plasticitat de les seves obres. L'artista de Borriana es caracteritza per la utilització del color i la textura, per la sensació i efecte que produeix davant el visitant la superposició de color, suau aquesta vegada, creant aquesta abstracció íntima. Una abstracció que recull vivències, angoixes, solituds, però també amors. Una pintura que ha anat desenvolupant la seva abstracció fins a arribar al minimalisme, encara que ell sempre es considera un pintor abstracte. Una obra aparentment senzilla que amaga un període complex per a l'artista al seu interior. Amb aquestes noves pintures, finestres que ens deixen veure o potser ens impedeixen fer-ho es pretén assolir la sublimitat immaterial de la realitat i fer que l'espectador abandoni la seva subjectivitat davant d'elles. "No són pintures geomètriques", respon Vicent Carda, "però si ho són, que sigui una geometria al servei de la contemplació espiritual, de les respostes emocionals a la vida". Si les anteriors pintures les que feien referència a aquest viatge a l'illa de Lanzarote (Titerroigatra) a aquest retrobament amb un mateix incorporava la línia de l'horitzó i el dividia en dos, ara en aquesta nova sèrie (La presència de l'Absència) aquesta línia es converteix en una gramàtica pictòrica multiplicada i ampliada. Cada línia, cada banda, cada pinzellada ampla i espessa, formula una abstracció que propicia l'absència. Són finestres o paisatges oberts per així poder comunicar la sublimitat immaterial de la realitat, una realitat imaginària. Les línies i les bandes de color prenen un gran protagonisme en aquestes recents obres. La noció del sublim i la idea del personal es fan més notòries, l'absència es fa palpable, no hi ha res, la presència en canvi ho inunda tot. Al final el que pretén Vicent Carda és enfrontar l'espectador davant d'una obra emotiva, sensible. La intenció no és altra que reubicar la mirada de l'espectador perquè formi part d'aquesta presència i amb això superar l'absència.