"Barcelona. La metròpoli en l'era de la fotografia" a La Virreina

Quasi compulsivament, va dir Austerlitz quan era a l’estació, tractava d’imaginar una i altra vegada on, en l’espai després travessat per altres murs i ara alterat novament, havien estat les habitacions dels ocupants de l’asil, i sovint m’he preguntat si el sofriment i els dolors que es van acumular allà durant segles han desaparegut realment alguna vegada, si encara avui, com creia sentir a vegades en una freda bufada d’aire al front, no ens creuàvem amb ells en els nostres recorreguts per les naus i a les escales. W.G. Sebald, Austerlitz Focalitzem la nostra mirada en la confluència de dues avingudes que ens resulten quasi somiades i impossibles. Allà on ara emergeixen fileres de construccions cimentades, un dia hi hagué, tan sols, una àmplia superfície de terra no germinada que escapava de la voluntat de l’home. La història de l’arquitectura ha evolucionat al costat de la de la fotografia, i no només per un sorgiment en paral·lel d’aquest mitjà i de la ciutat moderna en l’era industrial, sinó per un pensament compartit pel que fa la projecció de l’espai tridimensional. L’evolució urbanística de Barcelona d’ençà del 1850 –moment decisiu quant a l’expansió de la ciutat amb l’aprovació i execució del pla Cerdà, deu anys més tard, en coincidència amb el sorgiment de les tecnologies fotogràfiques múltiples– fins a la darrera gran gesta política del Fòrum de les Cultures, el 2004, amb la propagació de les tecnologies digitals, és també l’era de la fotografia. El valor propagandístic de la fotografia d’arquitectura va néixer amb la invenció de l’aparell, la disciplina i la presa dels primers documents visuals; un material que esdevindria inventari de la història local i que fou utilitzat pels governs com a discurs ideològic, l’avantsala del màrqueting contemporani. Tanmateix, la mirada fou també dipositada en l’enregistrament de les revoltes socials de les classes populars en pro del progrés, una lluita a la qual la fotografia també va contribuir en la mesura en què possibilitava la democratització d’aquesta pràctica artística. L’exposició, comissariada per Jorge Ribalta, Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004, que es presenta a la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona del 24 de març al 26 de juny, examina la iconografia fotogràfica de l’evolució urbanística de la ciutat al llarg d’un segle i mig d’història; un projecte de recorregut ampli que desplega les múltiples veus de la fotografia moderna i contemporània per il·lustrar els moments més destacats en la transformació de la ciutat vers el seu procés de modernització. A la imatge, detall de S/t. Barcelona. © Joan Guerrero.