"Watchdog - Lapdog - Playdog" a la galeria NoguerasBlanchard

Fins al 7 de maig la galeria NoguerasBlanchard presenta Watchdog - Lapdog - Playdog amb obra de Francesco Arena, Rafel G Bianchi, Anne-Lise Coste, Rubén Grilo, Marine Hugonnier, Juan López, Fran Meana, Ester Partegàs, Wilfredo Prieto Des que el 1909 el Manifest Futurista de Marinetti aparegués en la portada de Le Figaro, nombrosos artistes han utilitzat el periòdic, ja sigui incorporant-ho a l'obra d'art com utilitzant-lo com a suport, ja sigui física o conceptualment. El diari de masses modern ha colonitzat les arts i actualment, encara que es preveu com un suport en vies d'obsolescència, continua exercint la mateixa fascinació en els artistes contemporanis.Ja sigui en el seu ús com a matèria primera, com a marc conceptual o com a element de referència, les obres d'art en aquesta exposició tenen en comú l'ús d'allò que coneixem popularment com "les notícies". La fascinació pels diaris l'aparent fragilitat del seu paper serveix a artistes com Francesco Arena, Marine Hugonnier o Wilfredo Prieto. Mentre Hugonnier utilitza el diari com a marc conceptual per establir una relació formal entre arquitectura, art modern i política, Arena i Prieto se serveixen del paper per crear imatges molt més poètiques, carregades de simbolisme i connotacions polítiques.D'altra banda, Juan López, Fran Meana i Anne-Lise Coste se centren en els continguts, i especialment en les imatges que s'utilitzen per il·lustrar les notícies. La semiòtica dels mass- media és deconstruïda per aquests artistes des de diferents punts de vista, emocional en el cas de Coste, amb una lectura política i històrica en el cas de Meana, i finalment fent un estudi formal de la composició de la imatge per part de López.La deconstrucció del paper, la imatge i el contingut en el sentit més clàssic la trobem en les obres d'Ester Partegàs. Usant frases i imatges a manera de collage llança en el seu llenguatge personal les seves idees sobre consum, globalització i pèrdua d'identitat.Finalment, Rubén Grilo i Rafel G. Bianchi desdramatizant l'exposició afegint la mirada de l'humor sobre els continguts, el dia a dia i la necessitat d'omplir pàgines de periòdics, minuts de televisió, etc. Usant titulars absurds un i buidant de contingut les vinyetes el segon ens assenyalen que sempre cal mantenir una mirada crítica