"Espais amb història", un centenar d'escenaris essencials de les comarques gironines

El Servei de Comunicació Cultural de la Diputació de Girona ha publicat el llibre Espais amb història. 100 escenaris que han marcat el passat de les comarques gironines. L’obra recull una sèrie d’articles publicats per Pere Bosch i Cuenca (escrits) i Manel Lladó i Aliu (fotografies) al diari El Punt Avui, que els mateixos autors han revisat i adaptat per ser editats en forma de llibre.

En els diferents capítols que constitueixen el llibre, s’expliquen fets que han marcat la història de les comarques gironines o bé successos que, sense tenir una transcendència aparent, resulten paradigmàtics d'un fenomen determinat, ja sigui polític, social o bé cultural.

Alguns d'aquests esdeveniments han perviscut en la memòria popular, en forma de rumor o llegenda, i els autors els han recopilat en aquest llibre perquè es recordin. Segons expliquen Bosch i Lladó en el pròleg, Espais amb història. 100 escenaris que han marcat el passat de les comarques gironines «pretén acostar-nos a cent d’aquests escenaris i ens convida a contemplar el territori i a viure la història des d’una nova perspectiva, a través d’un format diferent».

La selecció recull esdeveniments de tot tipus, des d’episodis bèl·lics —que són els que han deixat una ferida més profunda en el territori— fins a successos menys traumàtics però que, amb el pas del temps, van canviar la vida quotidiana dels gironins, com ara la primera trucada telefònica interurbana (que va connectar Barcelona i l’Institut Vell de Girona), o la primera sala en què els nostres avantpassats van poder descobrir el cinematògraf.

També hi ha episodis vinculats a llocs i personatges de la vida cultural, com ara la font del Covilar, on el 1893 Joan Maragall i la seva família es van veure sorpresos per una vaca cega, protagonista després d’un dels versos més coneguts del poeta.

A banda d’episodis culturals, socials i bèl·lics, el lector també n’hi trobarà de polítics, alguns tan remarcables com desconeguts, com el primer míting de Solidaritat Catalana (Teatre Municipal de Girona, 1906).

A més de l’interès històric, la selecció d’articles s’ha fet amb la idea de mantenir un cert equilibri territorial, malgrat que algunes comarques hi estan més representades que d’altres. També s’ha tingut en compte d’incloure-hi episodis puntuals, bàsicament amb la idea de reconstruir-los en un format periodístic, molt més dinàmic, i que permeti llegir cada capítol de forma individual. Alguns dels esdeveniments que es presenten eren inèdits o totalment desconeguts (com ara el primer camp en el que es va detectar la fil·loxera) i que tots ells han estat visitats conjuntament pel redactor i el fotògraf després de recórrer 1.700 quilòmetres.

Cal remarcar que el llibre ha prescindit de gravats, dibuixos o fotografies de l’època i ha apostat per les imatges d’autor, la majoria a càrrec del fotògraf Manel Lladó.