El CRDI inaugura “Vides Minúscules” al carrer

El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona organitza la mostra “Vides miNÚScules”, una exposició de fotografies de gran format que es podran contemplar al carrer, concretament al tram del viaducte comprès entre el passeig de José Canalejas i l’avinguda de Ramon Folch. Aquesta mostra, que ha inaugurat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el dia 8 d’abril, està previst que es pugui veure fins a final d’estiu. “Vides miNÚScules” consta de 14 plafons que s’instal·laran en un espai urbà singular com són els pilars del viaducte del tren. Aquests plafons reprodueixen en gran format alguns dels retrats realitzats en els estudis fotogràfics gironins Fotografia Unal i Foto Lux entre la dècada dels anys 20 i els anys 40 del segle passat. Cadascun dels retrats s’acompanya d’un text literari que dialoga amb la imatge, obra de l’escriptor i professor de la Universitat de Girona Lluís Muntada, que és també el responsable de la selecció de les fotografies. Aquesta exposició és possible gràcies a la tasca que s’ha dut a terme durant anys al CRDI, dedicada a la conservació i digitalització de milers de retrats procedents de les galeries fotogràfiques gironines. Una mostra de la difusió d’aquest llegat la trobem en la pàgina web Els nostres ancestres que ofereix a la consulta més de 27.000 retrats del fons Fotografia Unal, datats entre 1861 i 1940. En molts dels casos es pot conèixer la identitat dels retratats gràcies al fet que s’han conservat els llibres de registre. L’exposició “Vides miNÚScules” forma part de les activitats complementàries de la tercera edició del MOT, Festival de Literatura Girona-Olot 2016, que enguany porta per títol “Vides escrites, escriure vides”. Tal com expressa el títol, l’eix central del festival és reflexionar sobre els mecanismes que ofereix la ficció en la reconstrucció d’una vida. En aquest sentit, l’exposició organitzada pel CRDI connecta plenament amb aquesta reflexió. En paraules de Lluís Muntada, “no hi ha vides minúscules, ni ningú vertaderament anònim, sinó ombres gegantines, existències providencials i còsmiques des de la seva menudesa. Rescatar aquestes cares, aquestes vides, és polir un esquerdill de vidre per recuperar el gran cristall del món”.