La Sala Parés presenta, fins al 3 de maig, una exposició de l'artista Joseba Sánchez Zabaleta, la primera exposició individual de l'autor a la sala.
Es tracta d’una exposició formada per una trentena d'obres que giren entorn a una mateixa idea: l'abandonament, el pas del temps, l'oblit.
Aquesta idea pren forma en l'exposició amb dos eixos: el gran paisatge abandonat i el petit objecte oblidat.D’una banda, l’artista explora paisatges propis de suburbis i de la perifèria, de paratges abandonats per l'exili del camp a la ciutat.
Aquests paisatges evoquen espais, on hi ha encara l'empremta del que l’ésser humà ha construït i ha derruït, ha usat i ha desgastat. D'altra banda, l'artista pren l'objecte quotidià abandonat, la resta que queda quan l'humà ja n’ha fet ús. Ens fa reflexionar sobre allò amb què convivim, ens deté al davant d’aquelles coses insignificants, que rauen en totes les llars.
L'artista reivindica una nova mirada per aquells objectes que veiem en el nostre dia a dia però que no ens mirem mai. Ens convida a iniciar un viatge del qual, a través d'aquesta nova mirada imposada, el objectes oblidats tornen plens de bellesa.
Tant els paisatges abandonats com els objectes oblidats prenen, sota la mirada de l'artista, un gran sentit poètic, de pau i repòs. Aquest sensació s’apodera de la mirada de l'espectador, que queda atrapat en la manera en què Joseba Sánchez Zabaleta expressa el pas del temps, el desgast i la humilitat.
Diu, l'artista: »Aixeca el vel de la vida sobre els objectes quotidians i mira de nou al teu voltant, veuràs com en aquestes petites coses brolla l’alè del que és humà, l’aventura de la vida plena de sentit, com només la poesia pot mostrar».