Fontbona: “Amat va ser pintor i també dibuixant caricaturesc”

La Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) es va omplir de gom a gom per escoltar la conferència El pintor Josep Amat (1901-1991) a càrrec de l'historiador d'art Francesc Fontbona, en el marc dels actes programats aquest any en homenatge als 25 anys de la mort del pintor (#Amat25Anys). “Rarament veiem aquesta sala tant plena i això ens fa pensar que hauríem de sovintejar més aquests actes de recordatori no només de científics i homes de lletres, sinó també d'artistes com Amat” va comentar el president de l'IEC, Joandomènec Ros. Fontbona —autor dels llibres El paisatgisme a Catalunya o El Dibuix de Josep Amat— va explicar amb detall la trajectòria del pintor català i va destacar que “moltes figures les feia amb un o dos tocs. Tenia una agudesa i una capacitat de síntesi molt pròpies". Les primeres èpoques de Josep Amat daten de 1917 quan només tenia 16 anys. Va ser el 1922, en una exposició a les Galeries Dalmau de Barcelona organitzada per l'Associació Catalana d'Estudiants, la primera vegada que es penja una obra seva de cara al públic i, també, d'altres figures com Salvador Dalí. Les Galeries Dalmau eren “les més avançades en aquell moment a Catalunya i les pioneres en acollir una exposició cuvista important fora de París” va dir Fontbona. Amat va ser pintor i dibuixant. Fontbona va revelar facetes menys conegudes del pintor com els dibuixos i les caricatures. En aquest cas, “potser la seva transcendència pública no és tant àmplia, però en canvi en el cercle d'amics i familiars sí. Il·lustrava moltes cartes amb dibuixos seus”. També va mostrar alguns vídeos inèdits gravats per un altre pintor, Joaquim Mir, l'any 1927, amb Josep Amat pintant a la Rambla de Barcelona. L'Amat més característic el trobem en els paisatges urbans: el Raval, les Rambles, el Pla de Palau, el carrer del Pi, Sant Gervasi... (alguns irreconeixibles avui). No és fins a les portes dels anys trenta que va començar a pintar la seva ciutat natal i “va animar a molts altres a fer-ho!". Amb els seus tocs de color i realitat, als anys 40 va ser reconegut com un dels grans retratistes catalans a París. “El gust per la petjada de la persona. És el món que li agradava ensenyar" va remarcar Francesc Fontbona. De l'última etapa —la darrera pintura és del carrer Manacor l'any 1990— Fontbona destaca que “hi ha artistes que els últims anys decauen i en canvi ell va afinar i sintetitzar la seva obra”. L'obra de Josep Amat i Pagès es podrà veure aquest 2016 en dues exposicions a Sant Feliu de Guíxols (on va passar llargues temporades), Barcelona i Madrid com va anunciar en la cloenda de la conferència el president de la Fundació Amat i fill del pintor, Josep Amat i Girbau. La Fundació Amat (www.fundacioamat.org) es va constituir el dia de Sant Jordi de 2001 amb la finalitat de promoure l'estudi, conservació i divulgació de l'obra realitzada pel pintor Josep Amat i Pagès (1901-1991). La seu està situada al carrer Manacor de Barcelona, a la torreta on va viure el pintor amb la seva esposa Isabel Girbau els últims anys. S’exposa obra de Josep Amat a la Sala Parés, al Museu de Montserrat i en diverses exposicions de la Col·lecció Carmen Thyssen. Josep Amat i Pagès va morir l'any 1991 a Barcelona a l'edat de 90 anys. Al llarg de la seva vida, Amat es va dedicar en cos i ànima al que més li agradava: pintar. La història del pintor català és apassionant: els primers contactes artístics a París, la Guerra Civil, l'acord amb el marxant Joan Anton Maragall (que li va garantir la subsistència de la família en una difícil postguerra), el vincle amb Sant Feliu de Guíxols, i a partir del 1970 el reconeixement de la seva ja llarga trajectòria. El 1981 va ingressar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts i el 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres distincions.