"Plaça Capgirada", instal·lació artística a la Plaça del Diamant del barri de Gràcia

La plaça del Diamant dialoga per uns dies amb la seva pròpia rèplica invertida a partir d'estructures i mòduls geomètrics que serveixen de mobiliari urbà. D'aquesta manera, l'artista quebequesa Camille Rajotte ha fet realitat el projecte que va gestar fa dos anys durant la seva residència artística a Jiwar Creació i Societat. Des del 8 d'abril fins al 25 d'abril, l'emblemàtica plaça del Diamant del barri de Gràcia està intervinguda per la instal·lació artística de la quebequesa Camille Rajotte. "Plaça Capgirada" pretén fer reflexionar al públic, veïns i veïnes i transeünts sobre el buit que deixa la plaça en el teixit urbà. L'obra és una estructura geomètrica constituïda d'una plataforma i de petits mòduls representant la topografia inversa de la plaça i dels edificis del seu voltant. La base d'aquesta estructura representa un sostre teòric per sobre dels edificis. L'alçada de la plataforma i els mòduls és proporcional a la distància entre el plafó fictici i, respectivament, la plaça i els edificis. Per tant, com una estructura inversa de l'espai real, com més alt sigui l'edifici, més baix serà el mòdul. Aquesta instal·lació "tradueix" l'entorn arquitectònic en una versió reduïda i invertida de si mateix. Més enllà de la seva concepció teòrica, la instal·lació a més d'interactuar amb el context immediat, està a mig camí entre l'escultura i el mobiliari urbà. Ofereix tant als adults com als nens diferents nivells per seure, parar-se o jugar. Aquest projecte també està dissenyat per proporcionar un descans al moviment constant de la vida urbana i convidar la gent a aturar-se, seure i, sobretot, estar més atent a l'espai que habitem sense pensar. Per tant, a més de proporcionar una experiència intel·lectual i lúdica, aquest treball permet a veïns, veïnes i passavolants observar d'una manera nova aquest espai que habiten o visiten. Llicenciada en arts visuals i mediàtiques, Camille Rajotte també s'interessa per l'urbanisme, en la manera com es poden crear espais i ambients interactius en les ciutats per tal d'assegurar instants de reflexió conjunta. És a través d'activitats com la de Plaça Capgirada que arriba al seu públic, fidel i impersonal, és la gent del carrer perquè les seves obres acaben adherint-se en l'entorn més rutinari, n'acaba formant part, com si es tractés d'un fanal o d'un banc de pedra.