Fundació Bancaja presenta l'exposició "Valdés. Temps i matèria"

Fundació Bancaja presenta a Sagunt l'exposició Valdés. Temps i matèria, que recorre la trajectòria en solitari de l'artista des de principis dels 80 fins a l'any 2000. La selecció d'una vintena d'obres entre pintures, obra gràfica i escultura, procedents majoritàriament dels fons artístics de la Fundació Bancaja a les quals se suma una peça de la col·lecció de la Universitat de València i tres més de col·leccions privades, mostra les diferents disciplines en les que l'artista s'ha expressat al llarg d'aquests més de 30 anys, des de la pintura i l'escultura fins l'obra gràfica. Comissariada pel catedràtic de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València Juan Bautista Peiró, l'exposició recorre l'evolució creativa de Manolo Valdés des d'una figuració crítica fins a una abstracció matèrica marcada per l'informalisme i altres tendències abstractes de la segona meitat de segle XX. Tot això amb dues dates d'inici i fi significatives, com són l'any 1982, que suposa el seu inici en solitari després de la mort de Rafael Solbes (amb qui va formar Equip Crònica), i l'any 2000, que constitueix una fita rellevant en la història recent. La mostra, que compta amb la col·laboració de Saggas, s'atura en una de les tècniques més utilitzades per Valdés, el collage. Un procés que li permet eliminar la distància entre representació i presentació i centrar-se en la fragmentació com a element que posa en qüestió l'única o unitari. A més, l'exposició posa de manifest un altre dels recursos essencials en l'obra de Valdés: la serialitat. Una estratègia d'arrel cubista i pop que Valdés fa seva evolucionant des de l'ús recurrent de la imatge gràfica o fotogràfica cap a la matèria pictòrica o escultòrica, en què insisteix amb repeticions a les que associa a cada ocasió matisos diferents. Amb motiu de l'exposició s'ha editat un catàleg que, al costat de la reproducció de les obres presentades a la mostra, presenta un text d'investigació de Joan Baptista Peiró que analitza l'essència i la trajectòria de la feina de Valdés, un dels artistes espanyols més reconeguts internacionalment. Com a activitat complementària a l'exposició es va a realitzar també un taller didàctic dirigit a escolars. Manolo Valdés neix a València el març de 1942. En 1957 comença els seus estudis de Belles Arts a l'Escola Sant Carles de València, que abandona dos anys després per iniciar la seva carrera professional. El 1964 forma, al costat de Juan Antonio Toledo i Rafael Solbes, l'Equip Crònica que perduraria fins a 1981, emprenent en aquest moment la seva trajectòria en solitari. És artista de la galeria Marlborough des de 1989. Actualment viu i treballa a Nova York. Entre els seus molts reconeixements ha rebut la Medalla Nacional de Belles Arts d'Espanya (1985) i la Medalla d'Or a l'Mèrit en les Belles Arts (1998). El 1999 va representar a Espanya a la Biennal de Venècia i, el 2007, va ser nomenat Officier de l'Ordre National du Mérite a França. La seva obra està present en nombroses col·leccions i museus com l'IVAM, Museu Guggenheim de Bilbao, Kunstmuseum de Berlín, The Metropolitan Museum of Art i Museu d'Art Modern de Nova York, Hispanic Society de Nova York, Centre Georges Pompidou de París, Museu de art Contemporani Patio Herreriano Valladolid, Museu Nacional Centre d'art Reina Sofia de Madrid, Museum of Fine Arts Houston de Texas o al Vaticà Museum de Roma. En una petita selecció d'exposicions de la seva extensa trajectòria cal destacar les d'escultures monumentals mostrades a París (2016), València (2017) i Singapur (2017); Manolo Valdés, a Marlborough Fine Art a Londres (2016); la celebrada al New York Botanical Garden a Nova York (2012); al National Art Museum of China (2008); així com les retrospectives de Chateau du Chambord (França, 2010), Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (Madrid, 2006), Fundació Maeght (Saint Paul de Vence, França, 2006) i Museu Guggenheim (Bilbao, 2002). A la imatge, Manolo Valdés, imatge d'arxiu.