Els materials aplegats són testimoni de la seva activitat professional com a decorador, sobretot projectes de moblament i decoració, entre els quals destaca un conjunt nombrós de plànols de mobles i objectes decoratius a escala real. El fons també compta amb documentació que fa referència a la seva vida personal, l’època formativa i la relacionada amb la seva activitat docent a l’Escola del Treball.
Ramon Rigol i Font va cursar ensenyaments artístics a l’Escola de Belles Arts, “Llotja”, i va conrear el dibuix, la pintura mural i al cavallet. Des de ben jove va participar i va ser premiat en exposicions artístiques, concursos i certàmens pels seus dibuixos, aplicats a cartells, decoració d’interiors, il·lustració o ex-libris.
La seva activitat com a decorador es remunta a inicis de la dècada dels anys 20. Va efectuar projectes de decoració per a clients particulars com Francesc Cambó a qui va dissenyar el despatx i la biblioteca el 1925, Adolf Florensa, les famílies Salvat, Godó, Rivière i Massó, entre d’altres. També va treballar per a empreses, entre les quals destaquen les del sector editorial (Salvat Editores, La Vanguardia, Seix-Barral); entitats recreatives i culturals (Gran Teatre del Liceu, Reial Cercle Artístic, Escola del Treball, Tennis de Barcelona); organismes polítics i militars (Capitania General, Govern Militar i Govern Civil de Barcelona) i botigues (Joieria Oriol, Joieria Roca, Santa Eulalia).
Rigol, juntament amb altres figures com Valeri Corberó o Pere Cosp –també representats en el Museu del Disseny-, forma part d’una generació de professionals pluridisciplinars que fan de pont entre els moblistes i projectistes del final del segle XIX i els interioristes i dissenyadors del segle XX. Rigol i Corberó, per exemple, l’any 1936 van participar en el primer Saló d’Artistes Decoradors organitzat pel Foment de les Arts Decoratives (FAD), on es mostrà l’agençament d’interiors i el mobiliari més innovador del moment.