Juana Francés a la Galeria Mayoral

Mayoral presenta Juana Francés: l'informalisme també era dona, la primera exposició monogràfica a Barcelona sobre l'artista alacantina (1924–1990). Comissariada per Tomàs Llorens, la mostra se centra en la seva etapa informalista i presenta una selecció de 14 peces procedents de diversos museus i col·leccions privades que posen de relleu la gran intensitat i llibertat creativa de la que va ser l'única dona membre del grup fundador de El Paso.

Ser dona artista ha estat –i encara és– una dificultat afegida en el reconeixement de la vàlua artística, però aquesta dificultat va ser encara més agreujada en la societat patriarcal i de poder repressiu de l’Espanya de la dictadura franquista. Va ser en aquell context que, cap a mitjans dels anys cinquanta, Juana Francés s’endinsà  en una pintura abstracta, gestual i matèrica. Aquest gir, com observa el comissari al seu text pel catàleg de la mostra, coincideix temporalment amb el que realitzaren també d'altres pintors del moment i, de manera similar a tots ells,  és deguda, en bona mesura, al coneixement que a partir d'aquesta dècada van poder tenir els artistes espanyols dels nous corrents artístics que s'estaven desenvolupant en l'àmbit internacional: l'informalisme europeu i l'expressionisme nord-americà.

L'artista va consolidar la seva etapa informalista entre 1957 i 1962. En les obres d'aquest període, conjuga la sorra i els pigments amb d'altres materials per tal d'obtenir textures denses que donen una certa tridimensionalitat al quadre. El volum subtil es veu emfatitzat per la lluminositat sorgida de la superposició de taques de color en una paleta austera i pels tons daurats de la sorra, que tan bé s'observa a les dues Sense títol (1959) del Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA).

A la imatge, detall de Juana Francés.