"Xavier Gosé, 1876-1915" al Museu d'Art Jaume Morera

Després de presentar-se al Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu d'Art Jaume Morera de Lleida exposa Xavier Gosé, 1876-1915. Il·lustrador de la modernitat.  La mostra es podrà visitar del 28 d'abril a l'11 de setembre del 2016. L’exposició reuneix el millor de la seva obra coneguda, prop de 300 peces, entre pintures, dibuixos, revistes i il·lustracions, alhora que descobreix molts treballs inèdits que amplien la visió sobre la trajectòria creativa de qui va ser un dels artistes catalans més internacionals d’inicis del segle xx. Xavier Gosé es va formar a Barcelona, a l’Escola de Llotja, on va estar en contacte amb artistes com ara Torres García, Nonell, Mir o Sunyer. Els seus treballs d’aquesta època s’identifiquen amb el modernisme més típic, però també s’impregnen del realisme del mestre Josep Lluís Pellicer; així, amb un marcat caràcter social, Gosé va reflectir també l’altra cara de la Barcelona modernista, la dels suburbis. El seu treball és un magnífic testimoni de la societat del canvi de segle, que es debat entre la tradició i la seducció de la modernitat. La seva primera exposició la va fer al local dels Quatre Gats, el 1899, amb un bon èxit de públic i de crítica. Poc després, el 1900, es va traslladar a París. Després d’uns inicis difícils, Gosé va començar a treballar per a les principals publicacions de la premsa satírica parisenca, com Le Rire, Cocorico, L’Assiette au Beurre, La Vie Parisienne o Le Témoin, aprofundint en les temàtiques socials que ja havia conreat a Barcelona i descrivint els carrers i les escenes més populars de la capital del Sena: els seus cafès i cabarets, amb personatges que freqüentaven el món de les demimondaines, prostitutes i esnobs. A poc a poc, la seva obra acabarà identificant-se amb el París de principis del segle xx, amb la seva vida mundana i el món esclatant de la moda. El seu traç refinat i elegant va copsar les siluetes de les millors firmes franceses de moda, que il·lustraven les revistes més prestigioses i populars de l’època, com les alemanyes Jugend i Simplicissimus, o les franceses Gazette du Bon Ton o Le Journal des Dames et des Modes.  L’obra de Gosé es va fer ressò de la geometrització cubista, la inspiració persa i els ballets russos, per arribar a ser un referent internacional. Gosé va deixar una important empremta creativa en tota una generació que va sublimar un temps eclipsat per l’esclat de la Gran Guerra, coincidint amb la mort de l’artista, quan es trobava al cim de la seva carrera.