El tapís de M. Assumpció Raventós al Museu de la Vida Rural

Malauradament, la tècnica del tapís no desperta gaire interès actualment en el món de l’art, encara que en altres èpoques sí que va tenir un gran protagonisme, com per exemple va succeir des del segle XV fins a la segona meitat del segle passat. Per sort, artistes com ara Maria Assumpció Raventós (Sant Sadurní d’Anoia, 1930) s’han mantingut fidels a aquesta proposta creativa, tot i que ja fa uns anys que no s’hi dedica plenament, perquè la pintura, el gravat i els llibres d’artista li ocupen la majoria del temps. Ara, al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí (del 6 de maig al 24 de juliol), es pot contemplar una exposició de tapissos que abraça diversos moments creatius, en la qual es demostra que Raventós és una de les més importants artistes d’aquesta difícil tècnica centrada en aquest cas en l’alt lliç, els principals materials de la qual són la llana, el cotó i la seda, en què es perceben uns gruixos i unes textures ben evidents. En l’aspecte cromàtic l’aparició dels blaus, grisos, grocs, verds i ocres, entre altres colors, configuren el seu propi espai compositiu. Precisament, recordo dues exposicions de l’artista referents al tapís, com van ser les del Museu Monjo de Vilassar de Mar, l’any 1998, i la de la galeria Canals de Sant Cugat, l’any 2006. Si faig referència a aquestes dues mostres és perquè em van servir per adonar-me de l’enorme contribució que ha fet Raventós a l’art del tapís català, que, com molt bé assenyala Enric Tomàs, “és una de les poques dones que s’ha dedicat a l’elaboració de tapissos des dels seus inicis artístics”. Al Museu podem trobar un gran ventall de tapissos de diferents etapes creatives, principalment referents al mon marí i al de la natura vegetal. Aquests temes han aparegut sovint en la seva trajectòria plàstica, circumstància que li ha permès endinsar-se en un univers gairebé tridimensional, com si treballés l’escultura, però que en el cas del tapís adquireix una altra dimensió en què es fusionen el color i la forma, que dóna com a resultat una obra equilibrada, en què la matèria sorgeix amb tota la seva immensitat. Totes les obres que s’exposen tenen la seva pròpia lectura, tant per la manera com s’han treballat, com per la idea que s’ha proposat. L’artista, en cadascun del tapissos, planteja la dualitat existent entre el concepte i l’objecte. El concepte va lligat a la seva manera de pensar i d’observar el seu entorn més immediat, i l’objecte es pot relacionar amb la intenció d’experimentar amb materials diversos que li representen certes dificultats tècniques, però que, al mateix temps, li serveixen per adonar-se que l’art també és un lloc on s’ha de patir i arriscar, fins a trobar l’espai adequat a les seves característiques creatives. En resum, l’exposició serveix al públic per conèixer el treball d’una artista compromesa amb el tapís, però també amb la pintura, l’obra gràfica, l’escultura, els llibres, la instal·lació, la il·lustració, el dibuix i el collage, que configuren una manera de ser i de sentir l’art contemporani que, com he manifestat en altres ocasions, mereix que se li dediqui una gran retrospectiva, ja que són més de sis dècades dedicades plenament a l’art. La inauguració de l'exposició se celebrarà el dia 6 de maig a les 19 h. Participaran en l'acte inaugural, l’autora dels tapissos i el president de la Fundació Carulla, Carles Duarte. A la imatge, Maria Assumpció Raventós. Capvespre. 110x149. Any 1982. (Foto Albert Carreras).