Els últims treballs d'Onofre Bachiller, a La Grey

Espai La Grey, carrer Sant Llorenç 3 de Tarragona, presenta l'exposició El orden, El límite, el afuera d'Onofre Bachiller a partir de l'11 de gener de 2020, a les 19:30 h. En paraules de Lídia Porcar i Antonio Luque: "Tot canvi porta a un ordre nou, tot ordre crea els seus rituals de repetició com a celebració de la seva victòria. L'obra que presenta Onofre Bachiller a La Grey, té dues lectures: la explícita en el títol, i la implícita en la pròpia obra. Acceptar qualsevol concepte en alguna de les peces ens obliga a reconèixer el seu contrari: l'ordre i el caos, el límit i l'origen, el fora i el dins, nocions aparentment allunyades que marquen tant les nostres relacions personals com socials. Onofre treballa des de la fotografia performativa, convertint-se la mateixa en documents dels recorreguts que l'artista s'imposa, alhora que ens fa copartícips de rutines i les litúrgies que ens imposem i que imposem als altres. Cada sèrie fotogràfica ens obliga a mirar els petits canvis que es produeixen cada dia, i aquesta observació de la repetició és desoladora, en les mateixes estem representats tots; això ens comporta a penetrar dolorosament en el nostre món més íntim i subjectiu. Alhora que, "L'ordre, el límit, l' afora", ens planteja una dificultat afegida, és una obra amb una enorme càrrega política compresa en els propis recorreguts cap al límit (2737, NOV2016); la definició del marge (ZONA FRANCA ABR2017); l'espai fronterer i l'acceptació de les normes (b * HALL JUN2017); les maneres administratives d'exclusió (PROCÉS SEP2017); el caos expandit i la restauració de l'ordre (HABITABLE ENE2018); la creació d'una identitat territorial, la jerarquia, els meus i els altres (PRONOXIS OCT2019), la metàfora de l'etern retorn (PATI DE L'EIXAMPLE. AGO2016) o el prohibit i el domèstic (DIVERGÈNCIES  I EL RENAIXEMENT, DIC2019). És aquest aspecte el que ens fa meditar sobre el món que estem creant i el seu propi final. "L'Ordre, ...", ens imposa l'estructura dels nostres vincles cap als altres i cap a nosaltres mateixos: identitat, oci, vida laboral, educació, mort, i la pròpia configuració i bastimentada de la societat en la qual intervenim i depenem, sent el mateix artista observador i partícip. Onofre planteja a la fin un oxímoron, o la juxtaposició de dos conceptes que tenen significats contradictoris, intentant conferir un caràcter inesperat a l'expressió d'una idea o d'el desig de l'artista per construir un nou ritual amb la repetició del que és diferent. Però tot allò que està fora quan comença a formar part del conegut torna a construir una frontera. A la imatge, obra d'Onofre Bachiller.