Evru, per primera vegada a la Galeria Senda

Galeria Senda, carrer Trafalgar 32 de Barcelona presenta la mostra individual d'Evru, Tornar a ser, a partir del 2 de gener de 2020 a les 19.30h. Evru (Evrugo Mental State, 2001), anteriorment conegut com a Zush (1968 - 2001) i Alberto Porta (Barcelona, 1946 - 1968), exposa per primera vegada a la Galeria Senda després de més de 30 anys de seguiment, admiració i complicitat, i després de 8 anys d'absència des de la seva darrera exposició individual. Amb l'exposició "Tornar a ser", Evru reprèn l'escena artística després d'un forçat retir per assumptes de salut. Ens trobem davant una gran sèrie de dibuixos a llapis de petit format en els que ha treballat obsessiva i exclusivament aquests darrers anys. En aquestes obres presenta éssers híbrids amb cara humana i cos de serp. Les figures revelen organismes metamòrfics a través d'un estil oníric que barreja realitat i fantasia. Aquestes s’estructuren mitjançant una xarxa de nervis, venes o canals limfàtics en els quals bateguen les seves pulsions i humors tals com la vitalitat, l'atracció per la mort, els plaers corporals o la sexualitat, filtrats a través d'una espontaneïtat primitiva, intuïtiva. Aquestes obres li han servit com a mètode de teràpia artística o desfogament catàrtic dels seus propis sentiments a partir de l'expressió del seu estat d'ànim en cada moment. El 1968, el jove artista Albert Porta decideix convertir-se en Zush i dur a terme una estratègia d'autocuració creativa després del seu pas per l'hospital frenopàtic de Barcelona degut a la possessió d'herba. Tanmateix, crea l' Evrugo Mental State establint un territori de ficció en què personalitza símbols universals associats a la idea d’Estat. D'aquesta manera, crea el seu propi alfabet: l'asura, la seva moneda: els tucars, així com el seu himne, la seva bandera i el seu passaport. Durant 33 anys utilitza el nom de Zush, però a partir de l'exposició retrospectiva del MACBA el 2001, es desfà d'aquest alter ego. Aquesta desaparició de Zush dóna pas al naixement d'Evru, definit per ell mateix com ArtCienMist, neologisme que engloba els conceptes de l'artista, científic i místic, i que s'enfoca a les noves eines tecnològiques i llenguatges digitals. Durant el procediment creatiu de la present exposició, Evru va advertir que els dibuixos en els quals estava treballant corresponien a l'estructura iconogràfica de les representacions de les Nagas; deïtats hindús amb faç i tors humà, generalment de dona, i cos de serp. D'aquesta manera, el constant desig de tornar a ser d 'Evru es materialitza en la present exposició amb la representació de les serps, éssers que com el mateix artista, canvien la pell en un procés natural de renovació i creixement. Aquesta voluntat de transformació és una constant a la seva carrera a través de moments d'inflexió que li permeten reflexionar sobre els conceptes com la identitat, l'alteritat o el pas del temps. Així, el desig de la mort i renaixement és la declaració d'intencions d'un artista transgressor que es nega i reafirma cada vegada més rotundament i immortal. L'obra d'Evru s'ha exhibit als museus i institucions de tot el món. Ha participat en exposicions històriques com la Biennal de Sao Paulo de 1967 i en 1979, en la Documenta VII de Kassel 1977 o Les Magiciens de la Terre organitzada per Jean Hubert-Martin, del centre Pompidou de 1989. L'any 1975 és becat per la Fundació Juan March i als anys 80 rep una beca del DAAD i comença a aplicar la tecnologia digital, encunyant el terme de PsicoManualDigital, que rep el premi Laus en 1999. En l'any 2019 ha participat en la 16è Biennal d'Estambul comissariada per Nicolas Bourriaud. La seva obra forma part de reconegudes col·leccions privades i públiques com la del Centre Georges Pompidou de París, el Guggenheim (Nova York), el MoMA (Nova York), la Fondation Cartier (Paris), el MNCARS (Madrid), el MACBA (Barcelona) o l'IVAM (València). A la imatge, Evru.