Salons a Can Parés (1884-1930) és una exposició conformada per una selecció d’obres d’art a la venda provinents d’importants col·leccions privades, algunes de les quals inèdites. La mostra desenvolupa un relat cronològic on el fil conductor són aquestes Exposicions Extraordinàries de Belles Arts, celebrades a la galeria des de la inauguració de la sala gran (1884) fins el 1901 —data de la XVIIIa i darrera edició—, passant per altres mostres corals d’associacions artístiques barcelonines i, finalment, els tres Salons de Tardor celebrats a l’inici de l’etapa Maragall (1926, 1927 i 1928).
La importància de les Exposicions de Belles Arts de la Sala Parés dins la història del mercat de l’art barceloní i de la vida cultural del tombant de segle XIX és indiscutible. El seu èxit s’explica per l’absència de certàmens oficials a la ciutat —les Exposicions Nacionals es celebraven només a Madrid i les Exposicions Generals de Barcelona s’iniciaren el 1891—. Des d’un punt de vista tipològic, aquestes mostres de Can Parés, iniciades el 1884, seguiren l’essència dels salons de París —tant els oficials com els alternatius—, tot i que sense jurat ni premis. L’objectiu era clar: exposar les obres més sorprenents dels artistes més valorats.
A la imatge, detall de l'oli Esperando junto al fuego de Josep Cusachs i Cusachs.