La Sala Rusiñol celebra el 30è aniversari amb una exposició de Fabio Hurtado

Coincidint amb la celebració del 30è aniversari de la Sala Rusiñol de Sant Cugat del Vallès, els responsables de la galeria han programat la inauguració, el dia 13 de maig a les 19.30 h. d'una exposició de l'artista Fabio Hurtado (Madrid, 1960). En paraules de Josep M. Cadena "l'univers pictòric de Fabio Hurtado es situa als Estats Units d'Amèrica dels anys vint i trenta del segle passat, amb escenes i personatges que ens remeten tant als llenços d'Edward Hopper i Tamara de Lempicka com a les pel·lícules El gran Gatsby i Bonnie & Clyde. Les dones duen barrets cloché i cabell curt bob cut, vesteixen amb modernitat i elegància i exhibeixen independència. La presència de mitjans de transport –cotxe, tren, aeroplà, transatlàntic– recolza l'afirmació del futurista Marinetti de què un automòbil de curses pot ésser més bell que la Victòria de Samotràcia. Els animals aporten les virtuts i les característiques que els són pròpies, així el gos expressa fidelitat i el paó simbolitza glamur. Si parem l'orella, a tocar dels quadres escoltarem nítidament jazz, la música que regnava al Cotton Club. Fabio Hurtado pinta una època que difícilment algú de nosaltres ha conegut, però tant hi fa, ja que ell sap captar un esperit històric que, avui dia, no només és vàlid, sinó fins i tot necessàriament reivindicable. La dècada dels vint vingué després del cataclisme de la Primera Guerra Mundial, i els anys trenta patiren la depressió que sorgí del crack financer de 1929. La reacció al conflicte bèl·lic planetari fou el despertar d'unes ànsies de viure, la comprensió de què la vida és un regal fràgil que cal no desaprofitar. A la vegada, la sotragada econòmica iniciada amb l'enfonsament de la borsa generà l'adopció del New Deal, un nou pacte polític que entengué la necessitat de controlar al gran capital, reduir les diferències socials i avançar cap a un sistema de protecció dels més desvalguts. Nosaltres també estem sortint d'una crisi. És per això que les pintures de Fabio Hurtado, i els valors que transmeten, tot i estar ambientades en el passat, són plenament actuals. Les dones que hi pinta tenen confiança en elles mateixes, no els fa por el viatge, i encara que agraeixen la companyia, saben anar pel món tot soles. Se les veu en moviment continu, ja que l'aventura del coneixement i el progrés no té parada final. La dona ha estat tradicionalment oprimida, i és ella qui millor pot encarnar la societat cap a la qual hem de tendir. La col·lectivitat en què hem de voler viure ha de ser com la dona que traça el pintor de pare espanyol i mare italiana: segura, amable, elegant, sensible, inquieta i preocupada per millorar. Trobo molt encertat que la Sala Rusiñol de Sant Cugat que dirigeixen Ignasi Cabanas i Victòria Ballbé celebri el seu trentè aniversari amb aquesta exposició de Fabio Hurtado, ja que tant els galeristes com el pintor comparteixen un respecte per les lliçons del passat que ha de servir per a viure un present de què ens puguem enorgullir i aspirar a un futur encara millor".