"Efervescència col·lectiva" a l'Arts Santa Mònica

Les peces teatrals de Roger Bernat inviten a dramatitzar —i a interactuar amb altres espectadors— sota premisses que sovint poden ser incòmodes o políticament comprometedores. Amb Efervescència col·lectiva, Émile Durkheim va descriure la creativitat, a principis del segle XX, com uns moments tempestuosos en els quals una col·lectivitat trenca amb les convencions culturals per tal de reivindicar uns ideals. En el cas de Roger Bernat, però, els escenaris que proposa impliquen encarnar diàlegs i discursos controvertits —fins i tot inconvenients— que no admeten lectures simplistes ni posicionaments fàcils. Integrant-se a l’estructura que Black Tulip ha desplegat al nivell 0 de l’Arts Santa Mònica, Roger Bernat presenta tres exercicis teatrals que els visitants podran interpretar com a actors i actrius. Els textos d’aquestes tres peces revelen les turbulències que recorren el fenomen col·lectiu i la pròpia experiència dramàtica, ja sigui ocupant-se del món de la parella amb els seus rols estereotipats pel cinema (com a We Need To Talk), del reenactment de les lluites obreres (Numax-Fagor-Plus) o dels desplaçaments del discurs polític i el seu marc escènic (Desplaçament del Palacio de la Moneda).