"La persistència de la fragilitat" a l'Atelier Blanca de Nicolás

El dia 14 de maig a l'Atelier Blanca de Nicolás de Sitges es va inaugurar l'exposició La persistència de la Fragilitat que es podrà visitar fins el 24 de maig. L'exposició mostra algunes de les obres que l'artista sitgetà Hamid Meshhedani ha fet en un projecte comú amb el gran poeta àrab Saadi Youssef; un projecte en què els dos artistes han treballat conjuntament per a la creació d'un llibre on els versos de Youssef i les imatges de Meshhedani estableixen relacions que traspassen les fronteres del llenguatge i la realitat més immediata. El llibre, titulat "Intents de relació", actualment només es troba publicat en el seu idioma original, l'àrab, tanmateix aviat sorgiran traduccions a l'anglès. Els dos artistes comparteixen un mateix origen: Bagdad; i formen part del mateix crit que busca enmig d'un context hostil i un exili imposat, el fet humà. Comparteixen una memòria individual, la de la diàspora, però escriuen la Història col·lectiva. La comunicació i el llenguatge són idees que es reiteren en un creador i l'altre. La recerca per a fer entenedor el gran crit en una societat habituada a les deformacions més grotesques de la realitat i els discursos. Els jocs de miralls i les "societats pantalla" impossibiliten veure més enllà de les ombres projectades sobre les parets de la nostra cova. Precisament els versos de Youssef beuen directament d'una memòria individual i una realitat particularíssima (en tant que allunyada de la nostra) i la despulla fins a deixar-ne l'essencial, allò que és present sempre: l'esquelet. Tot plegat sense perdre mai el to directe i narratiu del qui busca mostrar i fer comprendre alguna cosa. Meshhedani per la seva banda, segueix un procés comunicatiu molt proper i a la vegada particular, en la seva línia artística. L'abstracció té una presència important amb geometries i estructures pures en espais inconcrets. Tanmateix, la connexió amb la realitat immediata es manté en petits elements com els murs de maons o la balustrada irregular del jardí. D'aquesta manera, les estructures i geometries no són elements incrustats en un paisatge sinó que són paisatges reduïts a les entranyes que només el pinzell pot percebre. No és abstracció doncs, de la mateixa manera que Youssef és "poeta de l'univers humà". La connexió de la poesia de Youssef amb el més immediat, figuratiu, és molt especial. Els seus versos són visualment molt vius per la confluència de mil conceptes, objectes, colors i paisatges combinats de tal manera que conformen un espai absolutament particular, individual però a la vegada general per ésser conformat per elements ordinaris presents en l'imaginari col·lectiu. La combinació i la confluència d'aquests fragments de realitat donen com a resultat una realitat desconcertant on els significats i els rols dels nostres conceptes i objectes s'intercanvien; les plantes es desmaien silenciosament, els plats s'estremeixen pel soroll dels bombardejos i les ciutats giren i desapareixen... No és abstracció doncs. No és res més que el nostre món sense filtres ni jocs d'ombres. La lluita per la persistència de la memòria i la seva fragilitat i inestabilitat és central per a comprendre la complexitat de la comunicació i d'un discurs que vol fer créixer dins les consciències un sentit humà de la història. El moviment, element essencial del fet fugisser, és absolutament present en l'obra de Hamid Meshhedani. Les estructures i geometries exploten en mil pedaços algunes vegades, d'altres cauen o col·lisionen entre elles. Tanmateix el moviment i el seu ritme sempre és sostingut, es manté en l'estatisme. En definitiva hi ha la necessitat d'una persistència del fet fràgil, la necessitat de mantenir viva alguna cosa tan fugissera com el record; el record d'allò que no és, que s'ha perdut i el record de l'horror que deixa de ser-ho quan no es recorda.