"De pell i paper" de Paco Lafarga al Museu de Dibuix Julio Gavín

El Museu de Dibuix Julio Gavín. Castillo de Larrés obre els actes de commemoració del seu 30aniversari amb la mostra De pell i paper de Paco Lafarga. La inauguració de la mostra tindrà lloc el 19 de maig a les 19 h. "Paco Lafarga s'enfronta al seu ofici com si cada quadre fos l'últim, o com a mínim el penúltim. I això explica la seva forma de treballar i la seva forma de viure la pintura. Pintura i vida en ell són gairebé el mateix: dos incidents essencials de l'ésser, dos accidents íntims de l'ànima i els seus desmais. Un aviat percep el que li agrada, el que estima, el que anhela: vol que quant executa hagi tremolor, veritat, l'arabesc definitiu d'un cor apallissat per la incertesa. S'arrisca. Assaja. S'entrega. Un percep que ve de clàssics inqüestionables: de Rembrandt, és clar, que potser és el pintor que li embruixa, el pintor, el dibuixant, el gravador, el creador constant de contes de pintura i de representacions artístiques. El pintor subjugant. I de Goya, i de Pradilla. I de Velázquez, de Dürer, és clar, i potser de Morandi, fixin-se en aquesta minuciosa recerca d'una tensió gairebé antiga, dels romàntics i dels moderns. També té altres ressons: li agrada Lucian Freud, i aquesta pell que sembla haver estat eriçada pel dolor o per un turment inconfessable d'amor, sexe i bogeria; li agraden David Hockney i Antonio López. Ha assistit a cursos de l'artista manxec, ha treballat a prop seu i ha vist les claus del mestre: la paciència, la vocació, la sedimentació de la llum de totes les hores, la vocació que és gairebé ritual i possessió. I sentit de la transcendència. En certa manera, de vegades, en aquests raptes de confusió o de felicitat davant la genialitat del pintor parsimoniós, Paco Lafarga es queda transposat, vençut cap a la bellesa elaborada tret a tret, traç a traç, amb el silenci inefable. I sobretot Golucho, mestre de vida i poesia per a Paco", escriu Antón Castro al text del catàleg