Balthus al Kunstforum

L'obra de Balthus, un dels grans "solitaris" entre els artistes d'avantguarda del segle XX, es presenta al Kunstforum de Viena fins al 19 de juny del 2016 en una exposició que il·lustra des de les influències més primerenques fins a la consolidació d'un estil propi.

Balthasar Klossowski, Balthus, d'origen polonès i nascut a París l'any 1908, creix en un ambient intel·lectual i cosmopolita. Al llarg de la seva vida mantindrà amistat amb Antoni Artaud, Alberto Giacometti o André Gidé amic i col·laborador del seu germà Pierre Klossowski. Rainer Maria Rilke, amant de la seva mare, farà de mentor al jove Balthus.

Entre les primeres obres de Balthus destaquen les pintures inspirades en els frescos de Piero della Francesca i Giotto, per als qui Balthus sentí una especial predilecció. Aquesta inspiració és visible a les figures que representa en la seva obra, disposades en l'espai com volums geomètrics i que incideixen en la il·luminació d'aquest.

Els biògrafs de l'artista parlen també de la influència dels seus contemporanis surrealistes francesos o de la Neue Sachlichkeit centreeuropea però l'obra de Balthus sembla resistir més conscientment els corrents de modernitat del seu temps i voler mantenir-se en una certa atemporalitat. Malgrat tot, la infància, els somnis o la sexualitat, qüestions que fascinaren als surrealistes, són especialment presents a les representacions de Balthus.

Com si volgués fugir del món i recollir-se en el seu propi, les pintures de Balthus representen sovint escenes d'interiors, exquisidament decorades i banyades d'una llum d'hora baixa on tot sembla tenyir-se de melancolia. Són els escenaris on es presenten les inquietants adolescents lànguidament ajagudes, llegint o adormides en un sofà, que tant han contribuït a fer cèlebre la seva obra.

Pot ser tot això reflecteix la realitat que Balthus visqué els darrers anys de la seva vida, lluny de la ciutat en un magnífic casalot als Alps, acompanyat dels seus gats –també presents a les seves pintures-, la seva jove esposa i envoltat dels seus llibres, objectes i records més apreciats.

A l'exposició també s'hi presenten les sèries de fotografies en Polaroid realitzades als anys 90 quan l'artista ja vell, no podia a penes moure els dits per a fer servir el pinzell. Imatges que, com les seves pintures, es varen fer cèlebres pel seu erotisme. Un erotisme que, en veure l'exposició amb deteniment, s'hi descobreix alguna cosa de sinistre. Pot ser sigui aquesta una altra de les lliçons que Balthus aprengué del surrealisme, que proclamava que la bellesa o era convulsa o no era tal.

A la imatge, Balthus, Die Katze des Mittelmeeres, 1949, Öl auf Leinwand, 127 x 185 cm, Privatbesitz © Foto: Mondadori Portfolio/Bridgeman Images (Peter Willi) © Balthus 2016.