La fonda mirada de Bruce Davidson a la Fundació Mapfre

Del 26 de maig al 28 d’agost del 2016, la Fundació Mapfre de Barcelona és l’escenari d’una mostra que vol ser un recorregut pels més de seixanta anys de treball continuat del fotògraf nord-americà.

L’exposició retrospectiva de Bruce Davidson (Oak Park, Illinois, 1933) s’estructura a partir de les sèries d’imatges que l’han fet arxiconegut dins la història de la fotografia universal del segle XX, però també inclou sèries que mai no han estat exposades o que han estat poc conegudes i han arribat a un públic minoritari. Membre de Magnum Photos, Bruce Davidson posa els ulls en els diferents grups socials dels Estats Units, sobretot en els que viuen al marge dels camins oficials de la fotografia artística. Alguns dels seus treballs, com ara la sèrie sobre Harlem, s’han exhibit i publicat en desenes de llibres. Ell refusa el qualificatiu documental, però el cert és que les seves imatges s’han convertit en part del nostre imaginari de la societat americana dels anys seixanta.

Davidson és el fotògraf sense signatura, que assoleix el grau zero de l’art: no es deté en l’autocomplaença personal, sinó que aposta per consignar aquests altres mons que no figuraven a les sales dels museus ni a les pàgines de les revistes. L’artista forma part d’aquells concerned photographers que es comprometen amb la realitat que els envolta, documentant mons en transició, gent aïllada, maltractada, abandonada i aparentment invisible, desafiant percepcions i prejudicis. De les situacions més desesperades o de les escenes més dramàtiques, el fotògraf en capta els serrells de la bellesa oculta i els significats i la poesia que amaguen. El resultat és el retrat potent i poderós que copsa la vitalitat, el realisme i la naturalitat d’allò potencialment complicat i vulnerable.

El recorregut de la mostra segueix un ordre cronològic i consta de disset sèries. A John & Kate Walls, 1955, retrata la parella d’avis que li cedeix casa seva durant el servei militar a Arizona. La vida senzilla al desert, la mirada sobre la convivència assossegada marcaran la feina posterior del fotògraf. The widow of Montmartre, 1956, plasma la vídua del pintor León Fauché, que vivia a Montmartre envoltada dels quadres del seu difunt marit. En aquests anys, Bruce Davidson coneix Cartier-Bresson, intercanvi que determinarà la seva carrera. A The Dwarf and the Clyde Beatty Circus, 1958 fotografia la vida dels circs itinerants americans,  i The Brooklyn Gang, 1959 és la història d’una banda de carrer, The Jokers, enfrontada amb altres bandes que es guanyaven la vida amb la droga. England/Scotland, 1960, s’erigeix com un manifest sobre la vida a Anglaterra, la seva societat i la seva cultura. Italy, Sicily, 1961. México, 1962. España, 1965 conforma un interessant document dels viatges de Davidson com a reporter de l’agència Magnum. L’artista retrata gent corrent dins del seu entorn: el camp i les tradicions, els mercats i els barris baixos. Time of Change, The Civil Rights movement, 1962-1965 és la sèrie de fotografies amb què Davidson rep el primer National Endowment for the Arts Grant atorgat a un fotògraf. És un viatge pels estats del nord i del sud on retrata fets històrics i lluites racials en un moment d’opressió cap a la raça negra. Chicago, 1963. Los Angeles, 1964, és una sèrie de fotografies personals fetes en paral·lel als encàrrecs professionals: l’alienació i les contradiccions de la riquesa plasmades amb una ironia intransferible. Wales Miners, 1965, mostra la crua vida dels miners de Wales, furgant en la seva vida quotidiana. A East 100th Street, 1966-68, Davidson es dóna a conèixer al món amb un treball impecable sobre Harlem, gràcies a la implicació màxima i a la complicitat que va crear amb els seus habitants. Garden Cafeteria, 1973, suposa l’apropament a la comunitat jueva, als retrats amb fons fosc destacant els rostres, interpel·lant l’espectador sense filtres ni distraccions. NY Subway, 1980, és un recorregut pel sòrdid món del metro de Nova York, i Central Park, 1992-1995, l’admiració cap a aquest espai recurrent en la seva obra. Nature of Paris, 2005-2006 és l’admiració del fotògraf pels jardins parisencs i la poesia que contenen. A Nature of Los Angeles, 2008/2009, per acabar, el fotògraf troba restes de bellesa natural enmig de l’ocupació indiscriminada del territori.

Una exposició imprescindible d’un dels grans del nostre segle. I és que de mirar, se n’ha de saber. No es tracta només de tenir dos ulls.

La mostra estarà exposada a Barcelona fins al 28 d'agost i des del setembre es podrà visitar a la seu de Mapfre a Madrid. Després s'exposarà a El Nederlands Fotomusuem de Rotterdam i Camera, Centre Italia per a la Fotografia de Torí.

En la presentació hi ha participat el director de Cultura de la Fundació Mapfre, Pablo Jiménez Burillo; el comissari de la mostra i conservador en cap de fotografia de la Fundació Mapfre, Carlos Gollonet i Bruce Davidson.

A les imatges, a dalt, Bruce Davidson. Masses de gent envaeixen el National Mall durant la marxa a Washington. Temps de canvi. Washington DC, EUA, 28 agost 1963. A sota, Bruce Davidson a la inauguració. I, Jimmy Armstrong, amb una cara de pallasso, fumant una cigarreta davant de la botiga de circ. El nan. Palisades, Nova Jersey, EUA, 1958.