"La paraula en el vent" de Josep Carner a la Casa Masó

El llibre de poesia La paraula en el vent, editat per primer cop el 1914, va situar la lírica catalana en la modernitat europea i va consolidar Josep Carner com el "príncep dels poetes". Publicacions i Edicions de la UB n'ha fet una nova edició, en tres volums, a cura del professor Jaume Coll, que es presenta a la Casa Masó el dia 27 de maig, a les 20 h. L'acte és una continuació del cicle de conferències "Carner a la Casa Masó" que el 2015 va commemorar el centenari d'Auques i ventalls. La presentació de La paraula en el vent anirà a càrrec dels professors Albert Rossich (UdG) i Víctor Martínez-Gil (UAB), a més del mateix Jaume Coll. De l'edició, presentada dins d'un estoig, se n'ha fet un tiratge limitat de tres-cents exemplars, i es podrà adquirir a la mateixa Casa Masó. A La paraula en el vent Carner, que havia visitat la llar dels Masó, hi va publicar el poema "Conhort", dedicat al seu amic Rafael Masó. Tal com explica Coll, Masó era "un dels amics del primer cercle" de Carner, "el d'aquells pocs als quals Carner deia de tu". El títol La paraula en el vent evoca el vers de Petrarca "solco onde, e'n rena fondo, et scrivo in vento" ("llauro a l'aigua [solco ones], construeixo a la sorra, i escric en el vent"), de manera que el poeta toscà esdevé un model llunyà, tant pel que fa en la cançó i en el sonet, com en el tema de l'amor que mou a compassió i al penediment. En paraules de Coll, "hauríem de recular al segle XV per trobar en la nostra tradició cultural una obra de contingut amorós d'una magnitud semblant". La paraula en el vent esbandeix "per sempre la retòrica ampul·losa de la poesia pseudoromàntica anterior, encallada en un discurs amorós que navegava entre la inversemblança i la cursileria". El primer volum d'aquesta edició està format per l'edició facsímil d'un exemplar únic, utilitzat pel mateix Carner per revisar, de la seva mà, els poemes de La paraula en el vent que va incorporar a La inútil ofrena (1924), una vasta selecció de la seva poesia amorosa. En el facsímil, hi ha la sincronia del text de 1914 i la diacronia manuscrita de trànsit cap al text de 1924. El segon volum proposa una edició dels seixanta-cinc poemes de La paraula en el vent, a les pàgines de l'esquerra, i, a les de la dreta, una edició de les formes finals dels poemes que, revisats, van passar a altres llibres: disset a La inútil ofrena, i trenta-nou a Poesia (1957). Es tracta, doncs, d'una edició tridimensional, una edició crítica, genètica i evolutiva, sinòptica i estereoscòpica. Al peu de l'aparat de cada composició, el lector hi troba una breu glossa que el situarà en els paràmetres essencials de cada poesia. Finalment, el tercer volum, Paraula en prosa, està format per textos relacionats amb el llibre de poesia, primer amb articles sobre la recepció del text per part de la crítica el mateix 1914, i, després amb una tria d'articles i assaigs del poeta: d'història literària, de traducció de grans autors, de revisió de la seva obra, de teoria de la creació. El volum es completa amb un apèndix de dues imatges comentades i relacionades amb La paraula en el vent. El banyolí Jaume Coll Llinàs és professor de Literatura Catalana, de Crítica Textual, a la Universitat de Barcelona, i és marmessor del llegat literari de Carner, del qual ha editat, entre molts altres llibres, Poesia (Quaderns Crema, 1992), Nabí (Ed. 62, 1991, 1998; nova edició: la butxaca, 2012), Arbres (Ed. 62, 2006), i L'oreig entre les canyes (Ed. 62, 2006). Josep Carner (1884-1970) és un dels més grans poetes de Catalunya, renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa en llengua catalana. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, va ingressar a la carrera diplomàtica i va exercir càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la Guerra Civil espanyola es va mantenir fidel a la República; un cop acabada la guerra, no va tornar a residir mai més a Catalunya. Autor precoç, Carner comença a publicar amb només dotze anys. Amb vint-i-sis, el 1910, és proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals. Llibre dels poetes (1904) és el seu primer llibre de poesia, i al cap de deu anys publica el setè i el vuitè, dos llibres excepcionals: Auques i ventalls i La paraula en el vent (1914), que formen part de la primera dècada prodigiosa del poeta, tal com ho expressa Jaume Coll. En la segona dècada, als anys trenta, hi trobem títols tan singulars com El veire encantat (1933), La primavera al poblet (1935) o el mateix Nabí (1938), un artifici verbal meravellós (art, habilitat, enginy). I en la tercera, als anys cinquanta, amb Poesia (1957), gran síntesi de la seva trajectòria i un dels llibres més extraordinaris de la poesia europea del segle XX. La seva obra en prosa és igualment extraordinària, amb títols com Les bonhomies (1925). També ho és la seva obra de traductor, amb peces excepcionals com la traducció de Pickwick (1931), de Dickens.