El conseller de Cultura, Santi Vila, ha presentat el projecte
Aftermath_Catalonia in Venice. Architecture beyond Architects, amb què l’Institut Ramon Llull presenta Catalunya a la 15ena Biennal d’Arquitectura de Venècia. El projecte que, mitjançant instal·lacions audiovisuals, recull intervencions públiques d’arquitectes catalans fetes durant els últims deu anys, està comissariat pels arquitectes Jaume Prat i Jelena Prokopljević i el cineasta Isaki Lacuesta i es presenta a la Biennal dins els
Eventi Collaterali.
El conseller Vila ha destacat que “enguany la presència catalana a la Biennal d’Arquitectura de Venècia és la més important de la història” i ha ressaltat que “alguns despatxos catalans fan el triplet perquè estan presents al pavelló català, a l’espanyol i al general”. El conseller ha subratllat que “per explicar el moment que viu l’arquitectura i tot el que aquesta disciplina aporta a la millora de la societat, és absolutament imprescindible referir-se a la feina, a les aportacions que es fan des dels despatxos amb signatura catalana”.
També han participat en la presentació el director de l’Institut Ramon Llull, Manuel Forcano; i els comissaris del projecte, Jaume Prat, Jelena Prokopljević i Isaki Lacuesta.
Manuel Forcano, director de l'IRL ha posat en relleu què " Aftermath és un projecte on prevalen les persones i els usuaris, que són el centre dels edificis, qui atorguen els sentit i els usos".
Prokopljevic ha ressaltat el paper de l'usuari que fa servir l'edifici perquè ell "és el que dóna el veredicte final d'una obra. El cinema era una bona manera d'analitzar aquest procés i representar-ho". En aquest sentit, més enllà de les imatges també es poden escoltar els sons d'aquestes. "Ens ha agradat també mostrar so perquè normalment a les exposicions d'arquitectura un no sent els edificis i aquí hem fet una barreja de set instal·lacions amb tots els seus sons i imatges".
L'arquitecte Jaume Prat ha declarat que la gent es trobarà històries que passen dins de set obres d'arquitectura. Prat ha admès que prefereix parlar d'obres d'arquitectura perquè algunes d'aquestes obres no estan construïdes "en el sentit convencional tal com s'entén". El comissari ha ressaltat que la seva idea era perseguir "històries i gent a través de l'acció, del què passa als llocs. No volíem fer un esforç descriptiu en el sentit convencional buscant plans bonics, sinó que hem volgut mostrar que totes aquestes operacions que fan els arquitectes serveixen per millorar la ciutat, per crear llocs i perquè la gent visqui millor".
Mitjançant instal·lacions audiovisuals, “Aftermath_Catalonia in Venice” posa en relleu set intervencions arquitectòniques públiques, seleccionades com a exemples virtuosos d’una arquitectura que millora la relació de l’usuari amb l’entorn urbà, social i natural. Les diverses instal·lacions, que inclouen un hospital, un aparcament, un teatre i un espai natural, mostren als visitants la manera en què l’espai arquitectònic fa possible que els usuaris gaudeixin dels espais públics com a membres conscients de la societat mentre segueixen les rutines del seu dia a dia.
Obres seleccionades
- Recuperació mediambiental del riu Llobregat: 2007-2015, a Barcelona; Batlle i Roig Arquitectes - Enric Batlle i Joan Roig.
- Hospital Transfronterer de la Cerdanya: 2007-2012, a Puigcerdà; Brunt.Pineda Arquitectes, s.l.p. - Manuel Brullet Tenas, Alfonso de Luna Colldefors i Albert de Pineda Álvarez.
- Torre Júlia. Habitatges tutelats per a gent gran: 2004-2011, a Barcelona; Pau Vidal, Sergi Pons i Ricard Galiana.
- Teatre Atlàntida: 2004-2010, a Vic; Josep Llinàs, Josep Llobet, Pedro Ayesta i Laia Vives.
- Aparcament Saint-Roch: (2012-2015, a Montpellier; d’Archikubik - Marc Chalamanch, Miquel Lacasta i Carmen Santana.
- Centre per al Servei de Distribució d'Aliments-Campclar (SDA): 2014, Tarragona; NUA Arquitectures - Maria Rius, Arnau Tiñena i Ferran Tiñena.
- Can Batlló: 2011 – en construcció, a Barcelona; coordinada per la comunitat Can Batlló i LaCol Cooperativa d’Arquitectes.
El projecte proposa que els visitants avaluïn la qualitat de la intervenció arquitectònica des d’un punt de vista humà i social. La filmació de vídeo, feta durant un període d’uns quants mesos, conté escenes i imatges de persones que van interaccionar amb els set projectes. El seu objectiu és afavorir una experiència empàtica que porti l’observador a analitzar i percebre l’arquitectura des de la perspectiva de l’usuari per tal de definir-ne el valor més profund.
“Aftermath_ Catalonia in Venice. Architecture beyond architects” tindrà dues col·laboracions especials. La instal·lació comptarà amb “Taulacreu”, taula dissenyada per vora arquitectura (Pere Buil i Toni Riba), i la cadira “Biennale” un projecte de l’arquitecte Josep Ferrando desenvolupat en col·laboració amb Figueras.
Aquesta serà la tercera vegada que l’IRL impulsa la presència de Catalunya a la Biennal d’Arquitectura de Venècia. L’any 2012 hi va participar per primera vegada amb el projecte “Vogadors”, comissariat per Jordi Badia i Félix Arranz i integrat per nou obres de joves arquitectes catalans i balears, i que va tenir un gran èxit per part de públic i crítica. El 2014 Catalunya va repetir la bona participació amb l’exposició “Arquitectures Empeltades”, comissariada per Josep Torrents i Alegre i que prenia com a punt de partida la reforma de la Casa Bofarull (1913-1933), una de les obres cabdals de Josep Maria Jujol. Des de l’any 2009, Catalunya té presència regular també a la Biennal d’Art de Venècia.