Artistes, aventures impossibles i viatges frustrats

Sovint el treball en art consisteix a gestionar projectes, negociar, convèncer i quadrar pressupostos, i els que ens dediquem a això correm el risc d’oblidar allò més important: els artistes. Elles i ells són els que donen sentit a tot aquest entramat que regeix exposicions, biennals, institucions, escoles d’art i galeries. El món de l’art podria existir sense crítics, sense comissaris o sense galeries, però no sense artistes. A vegades les tasques diàries ens fan oblidar que l’art és aquest espai de llibertat que permet anar més enllà dels límits establerts. Fer exposicions i produir projectes és, sobretot, treballar amb persones, amb artistes, col·laborar amb ells, discutir i també defensar-los i donar suport a propostes que poden semblar aventures impossibles. S’ha presentat recentment El viatge frustrat, de l’artista Enric Farrés Duran, una d’aquestes propostes tan meravelloses com impossibles a la qual una no pot fer res més que donar suport incondicionalment i, puntualment, aportar-hi l’experiència o el sentit comú. El viatge frustrat ​​és un projecte produït per la col·lecció Cal Cego, en el qual artista i col·leccionista es van proposar recrear el viatge a França protagonitzat per l’escriptor Josep Pla i el seu amic Hermós, recollit en el relat Un viatge frustrat. Mentre que el viatge de Pla mai va arribar a realitzar-se, Enric Farrés i el col·leccionista Josep Inglada, sí que el van dur a terme, en ple mes d’agost, des de Palafrugell fins a França, en una barca de vela i una petita ramblera en la qual l’artista era remolcat. La ficció realista de Pla (amb tot luxe de detalls de persones, llocs i condicions meteorològiques per donar veracitat al relat) es contraposa amb la realitat ficcionada de Farrés, que, en format vídeo, va realitzant derives, picades d’ullet i connexions entre diferents llocs, objectes i situacions. A El viatge frustrat ​​no succeeixen grans esdeveniments. Entre les escenes que es mostren veiem la petita barca remolcada, l’aprenentatge del joc de cartes de la botifarra, la visita a una llotja de peix, la preparació del sopar a les cases d’amics que els acollien o l’intent de recollir un coixí que cau al mar, com a moment àlgid d’intensitat en el film. Però per aquest “no succeir gran cosa” van desfilant alguns dels temes (grans temes) d’avui i de sempre: les relacions entre realitat i ficció; l’obsessió per documentar les vivències; el temps productiu versus el temps de vacances; el temps d’espera; el potencial creatiu dels moments d’inactivitat; la desmitificació dels rols d’artista i col·leccionista o la internacionalització com a via de reconeixement i legitimació però també com a pas de les referències ultralocals als grans temes de la història amb majúscula. A la imatge, Enric Farrés Duran. El viatge frustrat. Vídeo. 1h 35’. Cortesia de l’artista i Cal Cego. Col·lecció d’Art Contemporani.