Districte Cultural de l'Hospitalet: La cultura com a base del futur

L’origen del Districte Cultural de l’Hospitalet es remunta a l’any 2013. L’Ajuntament de l’Hospitalet convoca L’H-ON, tot un seguit de trobades en què ciutadania i experts van debatre sobre el context present i les necessitats culturals i econòmiques de l’Hospitalet, després de les quals es va arribar a la conclusió que la cultura hauria de ser prioritària. Arran d’aquestes trobades es convida el filòsof Josep Ramoneda a reflexionar sobre la cultura a l’Hospitalet i a participar a L’H-ON. L’objectiu, difícil però evocador, era trobar la manera de vertebrar la vida política, econòmica i ciutadana a través de l’eix de la cultura. Una aposta valenta i que ja comença a donar els seus fruits. Després d’un estudi de les possibilitats i les necessitats del territori, realitzat per l’arquitecte Miquel Espinet i el mateix Ramoneda, van delimitar un espai de 25 hectàrees –sense excloure del projecte la resta de la ciutat– situat a l’antiga zona industrial de l’Hospitalet, greument afectada per la crisi econòmica. Una zona amb un alt risc de degradació que calia evitar. La seva proximitat als principals centres culturals de la ciutat –Tecla Sala en el camp de les arts plàstiques i la Salamandra en l’àmbit musical–, la bona comunicació i les grans naus industrials susceptibles de ser la seu de grans projectes, converteixen aquest recinte en l’espai idoni per desenvolupar aquest nou projecte. Quedava delimitat, doncs, el punt de partida d’aquest procés de regeneració urbanística que ha de reinventar la zona industrial avui en desús, millorar la vida ciutadana i situar la ciutat de l’Hospitalet com a referent cultural. El primer pas va ser l’obertura d’una oficina encarregada de la direcció, organització i gestió de les primeres passes –fonamentals per arribar a bon port– d’aquest projecte tan ambiciós. Calia algú que s’encarregués de dinamitzar els artistes que ja s’havien instal·lat a la ciutat i que fos capaç d’atraure i generar més projectes. Començava a generar-se una dinàmica cultural interessant que calia afavorir i fomentar. La demanda creixent reclamava la figura d’un director artístic: Albert Mercadé. Molt vinculat a la ciutat de l’Hospitalet com a director de la Fundació Arranz Bravo, generadora de projectes i punt d’atracció de crítics i artistes, coneix amb profunditat el context social i cultural de l’Hospitalet. Aquest fet, imprescindible per a la bona salut del projecte, juntament amb la seva intensa trajectòria en el camp de l’art contemporani, el convertien en la persona indicada per garantir les tres condicions que ha de reunir el procés: qualitat, participació ciutadana i comunicació de la cultura a través de la mediació amb els hospitalencs i la difusió dins i fora de la ciutat. Els començaments sempre són difícils; tanmateix, quan la situació és propícia, tot flueix. Durant el passat any 2015, sota iniciativa de l’Oficina del Districte Cultural, sumant esforços amb el col·lectiu d’artistes de la fàbrica instal·lada al carrer Salamina, el projecte comença a fer-se realitat. Pere Llobera, un dels artistes residents, du a terme la instal·lació Palacio Real, es desenvolupa el projecte SWAB Stairs –una acció artística desenvolupada al metro per una escola de disseny amb l’escola de disseny hospitalenca Serra i Abella– i, durant el mes de setembre, l’Hospitalet participa, amb les dues noves galeries instal·lades al districte (Nogueras Blanchard i Anna Mas Projects), al Gallery Weekend. El projecte es va consolidant i atrau nous projectes, com ara l’anomenat 12+1, de l’associació Contorno Urbano, una proposta desenvolupada en un gran mur situat a la sortida del metro del barri de la Torrassa, on, cada mes, un artista convidat –recordem, per exemple, la intervenció de Rasmus Nilausen o la més recent de Jonathan Millan– du a terme un gran mural, una manera de dignificar i dinamitzar la vida social del barri. Bona prova de l’interès que desperta aquest projecte és l’arribada constant d’artistes i projectes nous que decideixen instalar-se en aquest nou districte cultural. La mediació entre els propietaris dels locals i els usuaris a través de l’oficina dirigida per Albert Mercadé, juntament amb les facilitats fiscals promogudes per l’Ajuntament i, sobretot, l’ambient i la dinàmica que s’està formant darrerament, converteixen l’Hospitalet en un punt atractiu i d’interès per als creadors. Però el projecte no s’atura i continua materialitzant-se al llarg d’aquest any 2016. Ja amb la plena implicació del consistori, es preveu la inauguració d’una gran exposició a l’antiga fàbrica tèxtil de Can Trinxet. Sota el títol de 1.000 cavalls de potència i comissariada pel jove –però experimentat– Sabel Gavaldon, és una proposta transversal, seguint els objectius fundacionals del districte, que pretén unir la música experimental, en col·laboració amb el Sonar; la creació audiovisual, amb la participació del festival Loop; el disseny, juntament amb l’escola EINA, i les arts visuals, ben representades per artistes d’alt nivell. Una exposició que vol fer referència al món industrial que indica, en certa mesura, un renaixement de l’art povera, un retorn a la plàstica. Una mostra que s’inaugurarà a principis del mes de juny i que serà la primera activitat produïda completament pel Districte Cultural. Des del projecte traçat ara fa tres anys fins al dia d’avui, el Districte Cultural de l’Hospitalet no ha fet res més que créixer amb la voluntat d’acostar la cultura a la ciutadania, buscant els punts de contacte entre el món, sovint elitista i distant, de l’art contemporani sense frivolitzar, generant propostes atractives que facin de la cultura l’eix vertebrador de la vida d’un barri i d’una ciutat. Durant els darrers anys s’hi han instal·lat dues galeries. L’inici d’un cicle de regeneració econòmica, cultural i social d’un barri i la prova irrefutable de la necessitat i la viabilitat de la cultura. A les imatges, a dalt, Rasmus Nilausen. Intervenció a l’Hospitalet. A sota, Melaine Smith. Fordlàndia. Exposició 1.000 cavalls de potència.