"Ikunde. Barcelona, metròpoli colonial" al Museu de les Cultures del Món

A partir del dia 10 de juny, el Museu de Cultures del Món del carrer Montcada de Barcelona acollirà una nova exposició dedicada a la relació entre Barcelona i la Guinea Espanyola. Està comissariada per Andrés Antebi, Pablo González Morandi, Alberto López Bargados, Eloy Martín Corrales. L'octubre de 1966, la troballa d'un goril·la albí a les selves guineanes va suposar una fita inesperada. Capturat pels camperols que prèviament havien disparat contra la seva mare, la cria, d'entre dos i tres anys, va arribar a les mans de Jordi Sabater Pi, responsable del centre d'experimentació i aclimatament d'Ikunde, fundat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1959. Enviat setmanes més tard al Zoo barceloní, l'excepcionalitat de l'animal esdevingué immediatament un motiu d'atenció internacional. Enmig del clima d'incertesa que Barcelona experimentava durant la dècada de 1970, Copito de Nieve s'erigia com una nova icona atractiva i moderna, un dels més cèlebres ambaixadors de la ciutat i personatge destacat d'un relat que només canviaria definitivament amb l'organització dels Jocs Olímpics de 1992. El 1968, a les acaballes de la llarga nit del franquisme, l'aleshores colònia espanyola de Guinea va assolir la seva independència, batejada com a Guinea Equatorial. Es clausurava doncs un període fosc de la història del territori centreafricà, dominat per les lògiques extractives pròpies de la dominació colonial: cacau, cafè i fustes nobles, principalment. A diferència, però, del que podria imaginar-se, l'autèntica metròpoli d'aquell projecte colonial no fou Madrid, sinó Barcelona. En efecte, des de finals del segle XIX, la rica activitat industrial radicada a la Ciutat Comtal havia estimulat una important transferència d'inversions cap a aquella colònia llunyana, mentre els missioners claretians, a partir de la seva seu a Vic, s'encarregaven de les tasques d'evangelització de les poblacions autòctones. A mesura que es consolidava l'empresa colonial, l'explotació de les riqueses del territori es va veure secundada per una xarxa cada cop més nombrosa i diversa de colons i de projectes, alguns d'ells albirats sota criteris que ja no eren únicament comercials. Potser el colofó dels projectes científics destinats a Guinea fou la creació, el 1959, del centre d'Ikunde, a pocs quilòmetres de Bata, la capital de la Guinea continental. Bastit gràcies a la iniciativa personal d'Antoni Jonch, aleshores director del Parc Zoològic de Barcelona, i August Panyella, director del Museu Etnològic, i dirigit per Jordi Sabater Pi, Ikunde aprovisionà durant una dècada bona part dels fons zoològics, etnològics, arqueològics i botànics de l'Ajuntament de Barcelona, i s'erigí com una institució clau per comprendre alguns trets essencials en l'emergència de la xarxa d'equipaments culturals de què disposa actualment la ciutat. Prenent com a fil conductor la creació d'Ikunde enmig de la selva tropical, l'exposició pretén revisar el lligam complex i ambigu trenat entre Barcelona i Guinea.