La bellesa del reciclatge a Burkina Faso, a la galeria Out of Àfrica

La galeria Out of Africa de Sitges exposa, del 4 de juny al 7 d'agost, la mostra De la brossa a la bellesa, art del reciclatge a Burkina Faso, en què s’apleguen una vintena d’escultures dels artistes Hamed Ouattara, Xavier Sayago i Sahab Koanda. Tots tres treballen en la transformació d’objectes de rebuig, amb residus i materials que troben en escombraries i abocadors per donar forma a peces funcionals, de disseny o d’art. La directora de l’espai, Sorella Acosta, es defineix com una amant de l’art reciclat, també conegut com a recup’art, sempre que, segons matisa, estigui ben acabat i sigui bell. L’exposició que ha impulsat s’inspira en una altra que va organitzar fa uns anys quan tenia la galeria a Benasc. En aquesta ocasió, el projecte, que s’inaugura el 9 de juny, ha acabat ramificant-se per diferents punts de la ciutat. Sota el paraigua de Sitges, recicl’art es realitza, a partir del 8 de juny, en col·laboració amb set galeries locals i l’associació Drap Art, una fira, un festival amb activitats i tallers per a públic infantil, fins al 12 de juny, i una exposició a l’edifici Miramar de l’Ajuntament, fins al 3 de juliol, entorn de l’art del reciclatge. Els creadors burkinesos que es conjuren a De la brossa a la bellesa, art del reciclatge a Burkina Faso van entrar en contacte amb la galerista en una fira de disseny local celebrada el 2010. Ouattara, de fet, és un dels dissenyadors més reconeguts del país. A partir de vells barrils de lubricant o peces de cotxes construeix tot tipus de mobles i objectes de decoració. Per la seva banda, Sayago dóna forma a bells ocells modelant ferralla. Koanda, en canvi, empra tot tipus de material de rebuig, al qual ofereix una segona vida, per crear els seus simpàtics personatges. L’art del reciclatge, recorda Sorella Acosta, “és un art característic de l’Àfrica Occidental, que s’exposa i s’exporta i que esdevé una eina de resistència al consumisme desmesurat que destrueix el medi ambient”. Els artistes de la zona no tenen accés a altres materials i fan de la necessitat virtut, portant al límit el seu enginy. “La majoria –destaca– no van a fires, no coneixen els gustos ni les modes dels col·leccionistes europeus o nord-americans i ideen les seves peces amb total llibertat, sense tenir en compte les normes del mercat de l’art; amb una mirada més verge.” La galerista, que es dedica principalment a promoure l’art tribal i l’art contemporani africà –tot i que a vegades exposa mostres d’artistes europeus que s’han inspirat en Àfrica, promovent aquest inevitable viatge d’anada i tornada–, assegura que dia a dia augmenta l’interès per aquestes manifestacions. “Fem una tasca d’educar el públic català en l’art tribal, ja que no hi ha la mateixa vinculació aquí que a França o Bèlgica, òbviament. En canvi, en relació amb l’art contemporani, estan sorgint petites col·leccions; cada cop hi ha més exposicions en fundacions i museus, hi ha fires especialitzades a Londres, Nova York i París, i, fins i tot, acaba de sortir una revista especialitzada.” Sorella Acosta és optimista, diu que és un art en auge. Justament per això el vol presentar a un públic més generalista i té pensat participar en la pròxima edició del Swab. A la imatge, Sahab Koanda. Bateria. 2015 (detall). Reciclatge de peces de cotxes, motos i bicicletes. Galeria Out of Africa.