Cultura social a Sitges? "Gent" i persones

Entorn de la festa del Corpus Christi i de les exposicions a l'Estudi Vidal i al Miramar una mirada crítica ens permet reconèixer els esforços i assenyalar les mancances. Sitges combina cultura i societat: els àmbits social i cultural s'agermanen i floreixen en activitats solidàries i en festivals tradicionals, omplint el calendari amb festes on la participació és el gran triomf, la cirereta que corona una construcció social viva. La festa és celebració i reivindicació d'una identitat col·lectiva; la festa a Sitges es fa amb finalitat comunitària i amb afany d'integració. Els mecanismes de transmissió i perpetuació han sobreviscut gràcies a associacions, col·lectius, veïns i veïnes, societats recreatives, clubs, gremis, entitats benèfiques i agrupacions més o menys folklòriques que vetllen per la sardana, pels castellers, per tantes i tantes tradicions es construeix a mesura de l'èxit o el fracàs de la participació de la gent. Aquesta "Gent" és el motiu que l'artista Teresa Diego remarca i explora en l'exposició actual al primer pis de Miramar. L'arbre de la diversitat ens endinsa en les contradiccions de la societat contemporània. A través de diverses sèries temàtiques i seguint un fil argumental l'artista ens mostra aspectes com la incomunicació i la comunicació, cara i creu del nostre present. Altres motius composen les sèries dels Mercats, amb la vida pròpia d'intercanvi i relació comercial però també afectiva. Contraposada al negoci mercantil de la plaça, Teresa Diego ens proposa deixar-nos endur per la fluïdesa de l'aigua, mansuetud i gaudi del temps d'estiu, platja i vacança, relaxació i descans dins l'element líquid i salat. Aquesta mar tan nostra, Mediterrània propera que ens identifica, ens fa germans de les cultures d'altres ribes des d'on salpen barques carregades de persones que fugen de la guerra i la pobresa. Teresa Diego reclama l'atenció amb vehemència i amb l'expressivitat manifesta de pinzellades, colors i formes que denuncien l'estat de crisi continuada. Al mateix temps s'inaugurà l'exposició col·lectiva del Cercle Artístic de Sitges a l'Estudi d'en Vidal on la unió d'una vintena llarga de socis presenten la diversitat sota el títol de Pinzellades de Primavera. Destaca l'obra de Dolors Lujan amb una pintura de trames blaves i un bes maori, apropament de nassos i cultures. Altrament són singulars les roses de Cenzano i la Flor de Pedro Martin, l'artista que va engalanar les escales de la Punta per Corpus. Molts d'altres artistes antics i moderns, joves i veterans, locals i forans s'integren en aquesta col·lectiva que es podrà visitar fins al 15 de juny, quan començarà la sega i la temporada turística sitgetana amb festival Recicl'art i Orgull Cultural LGTBI. Per les engires del juny la festa nia en els balcons i en les finestres de Sitges, la de la Poesia acompleix les deu edicions, recuperant una tradició de 1918 que incorpora els avenços i les noves tecnologies aplicades en forma de Verkami, una fórmula que permet el finançament dels actes de manera cooperativa, una alternativa que ja existia i que s'anomenava llevat de taula. Els noms canvien però l'essència és la mateixa, els artistes, els pintors i els poetes segueixen celebrant la vida i denunciant les injustícies amb versos o pinzellades, amb flors i espines. Les seves veus són la veu d'una consciència social, una realitat palpitant que vivim dia a dia que cal escoltar per a trobar-hi les respostes adequades. Podrem?