Jaume Roure es refugia en la realitat, a La Galeria de Sant Cugat

El títol de la nova exposició de l’artista Jaume Roure (Solsona, 1959), a La Galeria de Sant Cugat del Vallès, és una pista per als visitants del que precisament trobaran a Qualsevol semblança amb la realitat no és pura coincidència. I és que aquest avís –que juga amb la frase que sol acompanyar algunes pel·lícules– ja ens posa en alerta que tots els personatges i fets retratats en aquesta vintena de peces exhibides són reals. El pintor continua trobant en la realitat, propera o llunyana, el punt de partida del seu treball. Si abans havia recuperat imatges dels anys seixanta, de l’imaginari nord-americà o del cinema de Jacques Tati, ara s’acosta més a l’actualitat, amb instantànies que troba a la xarxa o en arxius familiars. Explica que utilitza la fotografia “com a intermediària” entre la realitat i la pintura. “Però –puntualitza– no vol dir que sigui fidel al cent per cent a la fotografia. Sóc dissenyador gràfic, a més de pintor, i crec que aquesta influència es nota en les meves peces, en l’enquadrament que faig de la foto.” El resultat és una mena d’àlbum familiar dispers, en què apareixen personatges sols (L’hivernacle o Descans) o estiuejant (Piscina o La noia de la camisa de ratlles), situacions domèstiques, retrats de grup o celebracions, entre d’altres. L’artista, que va presentar la seva primera mostra individual a la Sala Parés, el 1988, on exposa de manera periòdica, i que treballa amb La Galeria des de finals dels anys noranta, desplega la seva particular paleta càlida de factura figurativa i tradicionalment matèrica, principalment, sobre fusta, cartó i tela de diverses dimensions. En aquesta ocasió, a més, també incorpora múltiples llibres antics, com a suport, en els quals ha intervingut la coberta tot oferint un cert volum a la imatge. Qualsevol semblança amb la realitat no és pura coincidència s’inaugura el 12 de junya les 12 h. i es pot visitar fins a finals del mes de juliol. A la imatge, L'hivernacle de Jaume Roure.