Congrés d'Arquitectura 2016

Enguany, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha convocat el Congrés d’Arquitectura 2016. El COAC recupera així una tradició que va iniciar-se l’any 1931 i que ha anat puntuant l’acció de la institució, en els moments clau per a la professió, en relació amb els grans canvis polítics, econòmics i socials.

El darrer congrés es va celebrar l’any 1996, conjuntament amb la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) amb un gran èxit de públic, uns 14.000 assistents. Per damunt de les crítiques a l’absència de debat real que van marcar aquell congrés, va representar la posada de llarg, davant del món, del model Barcelona.

El moment actual justifica perfectament que el col·legi s’embarqui en aquest gran projecte: les crisis han anat deixant al descobert sistemes de pensament, institucions, models econòmics i socials en clara obsolescència. Els moviments regeneradors que han nascut d’aquestes crisis ens aboquen a immensos canvis socials, econòmics i polítics. Les ideologies, els partits polítics, les institucions, les empreses i també les professions s’esforcen a deixar enrere tot allò que els connecta amb aquell món caduc per connectar amb un món nou que es mou a gran velocitat cap a un destí encara incert.

L’arquitectura ha d’agafar aquest tren; però, per fer-ho, li cal primer cercar visions col·lectives de futur, punts de trobada en una disciplina cada cop més dispersa i complexa. Quan d’aquí a uns anys escriguin llibres sobre les crisis que van canviar el nostre país en aquest inici de segle, a les fotografies de portada apareixeran, o bé els grans moviments socials, o bé una imatge que per força involucrarà els arquitectes: pisos buits, aeroports sense avions o ciutats abandonades a mig fer. L’arquitectura ha d’espolsar-se del tot aquest estigma. La discussió col·lectiva és necessària com a catarsi interna prèvia a poder-nos presentar davant de la ciutadania amb un compromís renovat, explicant la nostra vocació de servei i la nostra total alineació amb els seus objectius.

El congrés que planteja el COAC és innovador en molts aspectes i respon a aquesta doble voluntat de discussió interna i projecció externa. A diferència dels congressos clàssics, endogàmics i de dos o tres dies de durada, el que es planteja és un procés que durarà sis mesos, del juny al desembre, i sense portes tancades. Durant aquest període, un extens comitè científic conduirà un debat en línia, obert a tothom a través de comunicacions, papers, que substituiran les clàssiques ponències. Es vol discutir un extens repertori de temes agrupats en tres grans epígrafs: context, instruments i objectius; en què els objectius que cerquem definir són aquells que compartim amb la societat i que han de ser prioritaris a l’hora d’exercir la professió amb un compromís tant individual com col·lectiu: dret a l’habitatge, dret a l’espai públic, entorns urbans de qualitat i saludables, dret al paisatge, accés territorialitzat a la cultura i als serveis, etc.

Paral·lelament, el COAC ha convidat un munt d’administracions, institucions, universitats o empreses a coorganitzar actes durant aquests sis mesos. L’extens programa d’actes, que s’anirà presentant en les pròximes setmanes, inclou formats diversos en molt diverses localitzacions –Barcelona, Catalunya o més enllà de les nostres fronteres– i que, en conjunt, busquen la concreció per damunt de la generalització, l’expertesa i el mestratge per damunt de la dispersió que a vegades és inherent a la nostra professió. Per incidir en la profunditat de les discussions, el COAC convidarà a participar-hi els experts, d’aquí o de fora, en els àmbits que es tractin i vetllarà perquè el contingut de tots els actes sigui accessible i consultable com a material del congrés. Tot plegat, acabarà amb unes jornades de trobada i posada en comú, semblants al que seria un congrés habitual, i una gran festa final oberta a tothom. Hi esteu tots convidats!

(*) Director del Congrés d’Arquitectura 2016.

Imatge del Congrés d’Arquitectura celebrat a Barcelona el 1932. Fotografia amb el president Macià i Le Corbusier, entre d’altres.