Retrospectiva de Peter Klasen a la Fundació Stämpfli

Llums de neó, collages, fotografies, pictogrames i altres imatges del món industrial i de la societat de consum omplen la Fundació Stämpfli amb les suggerents obres de l’artista alemany Peter Klasen, l’obra del qual s’ha exposat a les principals pinacoteques d’art contemporani del món. L’exposició Parcours 1961 - 2016 mostra, a partir d'una petita retrospectiva de Klasen, 25 obres que daten del 1961 fins a avui dia i que són característiques de la seva manera de fer, basada en l'ús dels seus propis codis per demostrar la fragilitat de la nostra societat. L’exposició es podrà veure de l’11 de juny a l’11 de desembre. L’obra de Peter Klasen (Lubeck, Alemanya, 1935) plasma inquietuds i reuneix símptomes, amb la qual cosa provoca una reflexió i allibera l'imaginari. Peter Klasen ha desenvolupat el seu vocabulari pictòric mitjançant l'apropiació de la fotografia. Al mateix temps que reinterpreta els collages i les fotos mitjançant l’aerografia, per a les seves creacions s'inspira en els signes i codis de la realitat urbana. La intenció que motiva les recerques i l'obra de Klasen i l'ús del seu material preferit subratllen l’ambivalència de la societat contemporània, dos aspectes inseparables i contraris alhora: d'una banda, la fascinació com a motor i la seducció que exerceix la seva eficàcia, i, de l'altra, els perills evidents o els secrets que amaga. L’exposició Parcours 1961–2016 recorre la seva trajectòria a través de 25 obres representatives de diferents períodes. La mostra ocupa dues de les tres sales de la Fundació. La primera sala de l’exposició (l’Espai 2 de la Fundació) mostra una breu retrospectiva de l’obra de Peter Klasen. El recorregut ens porta des de la icònica obra de 1961, de títol inconfusiblement sartrià –La Nàusea– fins les obres de 1989 que ens serveixen d’introducció en el món més obertament industrial i perillós descrit en les obres de l’altra sala de l’exposició. Entre elles podem entreveure una petita part del seu treball amb el que l’artista busca generar en l’espectador associacions produïdes per la improbable proximitat d’objectes banals i domèstics, com ho poden serinterruptors o reixetes de ventilació, amb certs fragments del cos femení. L’Espai 3 de la Fundació aplega obres de Peter Klasen principalment realitzades en les darreres dècades, des dels anys 90 fins el 2015. En elles es desenvolupa un llenguatge, basat en el collage i en la fotografia, que s’apropia d’imatges del món industrial i del emmagatzemament de materials perillosos. Són obres poblades de signes i codis d’identificació, i pictogrames utilitzats per avisar del seu perill i el de la seva proximitat. La llum deneó, pròpia de l’activitat nocturna de les grans ciutats, afegeix un component atractiu i fascinant mentre que, al mateix temps, alerta d’un risc invisible. En el mur del fons i a ambdós costats, s’exhibeixen tres obres molt recents que pertanyen a una sèrie titulada Lost Landscapes (Paradisos perduts). En elles es tributa un homenatge i, al mateix temps, es fa una relectura de tres obres de mestres del passat: Tintoretto, C. D. Friedrich i Fernand Léger, amb el tema de la destrucció produïda pel concepte de progrés basat en el creixement sense aturador de la producció industrial. La sala 1 de la Fundació mostra una selecció del fons general –realitzada per Serge Lemoine–, de dotze obres de Pere Stämpfli, Henri Cueco, Recalcati, Eduardo Arroyo, Gianni Bertini, Antonio Seguí, Erró i Peter Kasen. Aquesta és la setena exposició que organitza la Fundació Stämpfli des que ara fa cinc anys va obrir les seves instal·lacions Sitges. Erró, Cinetik ! (que va reunir obra de tretze artistes de l’art òptic), Jacques Villeglé, Miguel Chevalier i Jacques Monory i Peter Knapp han estat les sis anteriorsmostres de la Fundació. En tots els casos, es tracta d’obres inèdites a Catalunya.