Inaugurada l'exposició "Carles Fontserè, photocitizen" al Centre Cultural Terrassa

El Centre Cultural Terrassa ha inaugurat l'exposició Carles Fontserè, photocitizen, comissariada per Núria F. Rius i Ricard Planas i que figura en la programació de l'Any Fontserè. La mostra es podrà visitar fins al 17 de setembre del 2016. El president de la Fundació Antiga Caixa de Terrassa, Ignasi Cusidó, ha donat la benvinguda als assistents i ha agraït el suport de la Generalitat de Catalunya confiant en el Centre Cultural Terrassa com a espai cultural de referència a Catalunya per obrir l'Any Fontserè. El comissari de l'exposició, Ricard Planas, ha explicat que "aquest és un any molt important per la celebració del centenari de Fontserè, un artista d'una dimensió cabdal que s'ha d'equiparar a d'altres de nivell nacional i internacional". Núria F. Rius, comissària de la mostra ha fet una breu introducció a l'exposició, "una mostra que té el propòsit de donar a conèixer l'artista i que s'ha partit d'un treball acadèmic i d'un procés d'investigació i recerca a Nova York, on va començar l'activitat de Fontserè com a fotògraf a l'exili".  En el seu torn, l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha mostrat la seva satisfacció de què la ciutat de Terrassa participi en l'Any Fontserè i ho faci donant el tret de sortida a un programa que destaca per la seva territorialitat, ja que englobarà activitats que s'emplaçaran a diferents indrets de Catalunya. El conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, ha tancat l'acte emfatitzant de nou "la mirada i la curiositat infinita de Fontserè i la seva visió universal". El nom de Carles Fontserè (1916-2007) va associat al cartellisme de la Guerra Civil i l'exili republicà en els primers anys del franquisme. Menys coneguda, i no per això menys important, és la seva faceta com a fotògraf. Iniciada a Nova York a la dècada de 1950, moment en què va descobrir aquest llenguatge que el portaria a elaborar més de 40.000 clixés no només de l'efervescent ciutat nord-americana, sinó també de San Francisco, Mèxic, Roma, París i Londres. També va fer petites incursions a Barcelona de retorn de l'exili. Territoris, tots ells, altament fotogènics en l'exercici de la fotografia documental i social. És a dir, en la pràctica d'un gènere fotogràfic que madura durant els anys de la segona postguerra mundial amb l'objectiu d'oferir una mirada renovada sobre la realitat socioeconòmica i política, aleshores en plena transformació, i apostar per un món més universalment humanitzat i cosmopolita. En definitiva, un gènere dins del qual Fontserè s'introdueix per assimilar ràpidament tots els codis socials i estètics que hi anaven associats. Així doncs, les fotografies de Fontserè estan a l'altura de les mirades d'autors internacionals com Henri Cartier-Bresson o, en particular de l'escola nova-yorkesa, Lewis W. Hine, Sid Grossman, Lisette Model o Robert Frank i, en clau catalana, a les d'Oriol Maspons, Leopoldo Pomés o Joan Colom. Aquesta exposició revisa els inicis fotogràfics de Fontserè en el context d'una Nova York que ha esdevingut la capital internacional de la fotografia i veure així com l'autor es relaciona amb l'espai i les persones que l'habiten mitjançant l'assaig fotogràfic. Els milers de fulls de contacte, les «bad copies», i finalment, els positivats definitius que conserva i difon la Generalitat de Catalunya a través de l'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany, permeten observar el procés complet de treball. L'autor elabora sobre l'imaginari visual de la metròpoli moderna al llarg de dues dècades i, en paral·lel, a les relacions que manté amb persones i institucions del món fotogràfic català, com Ramon Batlles, Guillermo Carroggio o la Sala Aixelà. Malgrat els seus esforços, la impossibilitat d'editar una col·lecció de foto llibres amb Rafael Alberti, Octavio Paz o Camilo José Cela, com nombrosos fotògrafs fan per aquells anys a Espanya, empeny Fontserè a disseminar la seva obra mitjançant canals periodístics, com El Correo catalán, TVE i amb destacades exposicions, al seu retorn a Catalunya. Amb tot, la preservació del fons Fontserè posa de relleu la intensa dedicació de l'artista en la seva faceta de fotògraf i assagista social, tot enllaçant amb la genealogia de la fotografia documental i convertint-se en un representant de primer nivell d'allò que estava tenint lloc en el panorama fotogràfic internacional. A les imatges, a dalt, el conseller Santi Vila durant la seva intervenció, acompanyat de Jordi Ballart, Ignasi Cusidó, Núria F. Rius i Ricard Planas. A sota, l'exposició i Núria F. Rius explicant els continguts de la mostra. (Fotos Pere Duran).