La tercera sèrie de "Romà Vallès: Geometria i Informalisme" al C.C. Terrassa

Des del 15 de juny del 2016, coincidint amb el primer any de la mort de l’artista, referent de l’informalisme català, i fins al 26 de novembre, el Centre Cultural Terrassa presenta la tercera sèrie de Romà Vallès: Geometria i Informalisme, una síntesi dels antagonismes entre el món informal i l’abstracció geomètrica. Conxita Oliver, membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art, és la comissària d’aquesta mostra que recull una vintena d’obres pintades entre el 1968 i 1969 en què Vallès busca un nou ordre constructiu; els esclats fluctuants de les dues primeres sèries, Cosmogonies i Collage, queden subjugats al criteri geomètric. Seguint amb la revisió de les etapes més significatives de l’obra de Romà Vallès, el Centre Cultural Terrassa presenta a l’Espai Romà Vallès –dedicat permanentment a la difusió del seu llegat– una exposició amb una vintena d’obres de la sèrie Geometria i Informalisme (1968-1969) procedents de la cessió de les 680 peces i documentació que el propi artista va donar a la Fundació Antiga Caixa de Terrassa. Aquesta mostra és la tercera entrega d’un ampli cicle consagrat a l’estudi de la seva aportació pictòrica que seguirà amb la dedicada a la sèrie del Biomorfisme (1970- 1971). Està prevista la publicació d’un segon catàleg que aplegarà ambdues suites amb l’objectiu de vetllar per l’estudi documental i la dinamització de la seva obra. A partir de la sèrie del Collage (1964-1966) –realitzada amb retalls de premsa que uneix les seves visions panteistes del cosmos amb les de l’actualitat més immediata– inicia la sèrie Geometria i Informalisme (1968-1969) que busca un nou ordre constructiu en la seva pintura. Neixen unes composicions en les que la reflexió s’oposa a l’expansió: els esclats fluctuants queden subjugats al criteri geomètric. En una conjunció de contraris, damunt de fons gestuals d’amplis trets que s’entrecreuen i serpentegen suren rígides formes que dicta el pensament lògic. És un període molt curt en el que les formes geomètriques –de puresa minimalista– conviuen amb l’esperit de les primeres Cosmogonies (1956-1963) per buscar una organització conceptual després de tanta immensitat espacial i d’onades magmàtiques. Cossos geomètrics bàsics (creus, cercles, triangles, quadrats, línies... ) juxtaposats damunt d’espais nebulosos informals reorganitzen el pla pictòric per actuar com a testimoni de les fites anteriors. A més, subratlla aquesta dualitat pintant tot allò geomètric en blanc o negre i tractant en subtils gammes cromàtiques de blaus, ocres o vermells els camps informals, sintetitzant els antagonismes entre el món informal i l’abstracció geomètrica. Un recorregut que vol conciliar geometrisme i informalisme, forma i no-forma en un aparellament d’inquietuds personals amb expressions pictòriques. Pioner de l’informalisme català, Romà Vallès (Barcelona, 1923- 2015) va treballar al llarg de la seva trajectòria, un tema o un concepte fins investigar-lo totalment, encadenant-se d’una forma coherent entre una i l’altra en diferents períodes cronològics. D’aquí que les seves obres s’estructurin per sèries que exploren cadascuna idees o continguts concrets fins a exhaurir-ne les seves possibilitats.