"Parcours (1961-2016)" de Peter Klasen a Sitges

La Fundació Stämpfli acull la retrospectiva de Peter Klasen, nascut el 1935 a la ciutat hanseàtica de Lubeck (Alemanya), actualment és considerat un dels pares de l'street art. Quan va arribar a Paris el 1959, Peter Klasen es va sentir estranger, famolenc i emmalaltit, la societat de consum li produïa fàstic, estava en contra de l'abstracció lírica que dominava el panorama artístic. A poc a poc va anar trobant el grup d'artistes amb què formaria Figuració Narrativa, una tendència que va donar lloc al moviment de la Nova Figuració. En els seus quadres utilitza el llenguatge de la publicitat, transformant-lo en denuncia dels estereotips socials. A més aplica objectes tridimensionals: un termòmetre, una fulla d'afaitar, cadenes, aixetes i finalment tubs lluminosos amb gas neó, conferint a la tela un aspecte figuratiu, altament asèptic que crea incomoditat visual, estranyesa vital, fent-se interrogar pel seu gran poder evocador i metafòric. L'aerògraf i la utilització del tall de cirurgià, així com el recurs de la fotografia i de fotogrames cinematogràfics, les senyalitzacions de perill i tota la senyalística de caràcter industrial forma part del seu vocabulari on intervenen elements reals al costat de pintures que semblen enganyar l'ull. Aquest joc de realitats és el que Peter Klasen ha volgut portar fins als límits més colpidors, per a fer reaccionar l'espectador que, irremeiablement, haurà de plantejar-se quin és l'objectiu i la finalitat d'un conglomerat d'imatges altament atractives i al mateix temps advertidores del perill que contenen. D'una manera sibil·lina el parcours (recorregut) per les dues sales de la Fundació Stämpfli de Sitges, on s'exposen els quadres collages, escultures lluminoses de Peter Klasen, ens endinsa en la dramàtica història del segle XX. L'artista no vol donar un significat concret i unívoc a les seves obres, deixant oberta a la interpretació del visitant el què i el perquè d'aquests senyals. Klasen ha passat per diverses etapes temàtiques, el mur de Berlin i les barreres físiques han estat un dels seus problemes més exposats, però també ha tractat la nuesa femenina fragmentada i tota la panòplia de signes que la ciutat ha anat afegint a un món cada cop més normativitzat i al mateix temps més fràgil. Aquesta fragilitat de l'existència humana ha estat posada de relleu a partir de l'atac a les torres bessones a Nova York l'11 de setembre de 2001, però és inherent en tota l'obra d'un nen que va néixer a Lubeck, una ciutat portuària que fou sistemàticament bombardejada per la R.A.F durant la segona guerra mundial i que el maig de 1945, un cop finalitzada la guerra, va veure com tres vaixells carregats amb els presoners deportats des dels camps de concentració, més de 7.000 persones, morien dins dels vaixells bombardejats pels avions aliats de la RAF. Peter Klasen, que el pròxim 18 d'agost complirà 81 anys, és un avi d'ulls blaus i cabells blancs, el testimoni vivent de la barbaritat d'uns i d'altres. La ignorància, la malicia, la debilitat humana s'enfronten a la fragilitat d'aquest artista valent i vehement que amb la seva obra ens fa repensar els desastres, els capritxos i els disbarats de la guerra. L'holocaust, la deshumanització i el perill són posats al descobert, assenyalats amb llums de neó.