“Col·lecció MACBA 31” mostra nous recorreguts a través del fons del museu

Del 17 de juny del 2016 fins al juny del 2017 el MACBA acollirà l’exposició col·lecció MACBA 31. Aquesta exposició de la Col·lecció MACBA inaugura la tercera dècada del museu. Al llarg de vint anys se n’han fet trenta presentacions sota títols diversos i ara, un cop construït un patrimoni artístic públic que atresora 5.452 obres i que la situa entre les col·leccions d’art contemporani més importants del sud d’Europa, és capaç de funcionar com una xarxa que planteja múltiples discursos. En aquesta ocasió, la mostra Col·lecció MACBA 31 ofereix uns recorreguts artístics estructurats en tres grans àmbits: experiència, temps i conflicte. D’acord amb aquests conceptes, els treballs inclosos a l’exposició proposen itineraris que qüestionen les diverses formes de conflicte en el món actual, la relació de l’art amb si mateix i l’experiència sensorial de l’espectador, la corporalitat i la vivència del temps, entre d’altres aspectes. La mostra aplega 85 obres de 50 artistes d’arreu del món de diverses generacions que comprenen un període cronològic de més de cinc dècades, des de 1959 fins a 2014. Col·lecció MACBA 31 Experiència: «Crear alguna cosa que experimenti l’entorn, que hi reaccioni, que canviï, que sigui inestable…», proclama Hans Haacke. Aquest artista pren la Teoria General de Sistemes de Ludwig von Bertalanffy –que defineix l’ésser viu com un sistema obert– com a base de Condensation Cube (1965). L’obra, inclosa a l’exposició, involucra l’espectador en la seva condició física, ja que la seva presència altera la diferència entre la temperatura interior i exterior d’un cub i això modifica les gotes d’aigua que es formen a les seves parets. L’experimentació amb elements i processos de la natura, la percepció sensorial i l’esforç per fer visibles fenòmens o canvis físics que habitualment passen desapercebuts a l’ull humà han estat objecte d’atenció per part de l’art, com es posa de manifest en aquest àmbit. La gran instal·lació multisensorial de Cildo Meireles, que s’exposa per primera vegada al museu, hi donarà la benvinguda. Aquesta obra, Entrevendo (1970/1994), convida l’espectador a viure una experiència sinestèsica accedint amb dos glaçons d’aigua a la boca, de sabors diferents, a l’interior d’un gran embut on circula aire calent. L’acompanyen en aquest recorregut experiencial les intervencions d’Àngels Ribé, les obres inicials de Muntadas o els treballs conceptuals de Piero Manzoni o d’Art & Language, entre d’altres. Temps: «No treballo amb personatges, sinó amb idees i formes. D’acord amb els participants transformo un espai i un temps. [...] Cada performance és única», afirma Joan Jonas. L’experimentació sensorial porta implícit un treball amb el cos que aboca l’art cap a l’acció i el moviment, manifestacions en què el temps resulta un factor decisiu. La pràctica performativa es va convertir en camp de proves per artistes com Jordi Benito, Fina Miralles, Francesc Abad, Carles Pujol, Esther Ferrer i Àngels Ribé, que van documentar les seves accions fotogràficament. Joan Jonas va ser pionera a enregistrar-les i, en aquesta línia, hi trobem també obres de Vito Acconci, Dan Graham i Gordon Matta-Clark. Més endavant, Babette Mangolte incorpora el moviment com a matèria artística de primer ordre, mentre que les instal·lacions de David Lamelas i Hans-Peter Feldmann, així com les exploracions de Francis Alÿs, Frederic Amat o Martí Anson, fan del temps el seu àmbit de recerca. Conflicte: «El monopoli de l’Estat pel que fa a la violència no està disminuint, sinó que canvia d’objectius», són les rotundes paraules d’Andreas Siekmann. Aquest darrer àmbit recull algunes de les realitats que travessen el món contemporani, com ara el conflicte, la frontera i la migració. A la torre de l’edifici Meier, la instal·lació If You See Something... de Krzysztof Wodiczko n’ofereix una imatge global mitjançant diverses escenes que reprodueixen situacions d’abús de poder. Si Carlos Garaicoa, Marcel Broodthaers, Étienne Chambaud i Pere Noguera investiguen la idea de mur i de mapa, Pedro G. Romero, León Ferrari i Alice Creischer recuperen algunes formes de violència històrica recent. Harun Farocki, en la seva trilogia fílmica, mostra la irrupció de la tecnologia bèl·lica en la vida civil. Mircea Cantor evoca, la realitat dels desplaçats, i Allan Sekula retrata la comunitat humana que l’any 1999, per uns dies, va ocupar els carrers de Seattle manifestant-se contra l’Organització Mundial del Comerç. Els uns i els altres posen en el punt de mira la necessitat urgent de repensar el conflicte. També l’abús de poder en les diferents capes socials i les múltiples formes de violència interpel·len la practica de l’art. El treball a les societats contemporànies i els abusos que se’n deriven centren les propostes d’artistes com Eulàlia Grau, Joaquim Jordà, Octavi Comeron, Adrian Melis i de col·lectius com Grup de Treball i Agustín Parejo School. La violència social constitueix el rerefons de l’obra d’Aníbal López, mentre que els efectes en l’espai públic de les relacions de poder sorgides als anys noranta es despleguen en la instal·lació de Siekmann, que tanca aquest àmbit de l’exposició. Col·lecció MACBA 31 vol posar de manifest que som al davant d’un món global que perpetua formes de treball associades a la desigualtat i geopolítiques del conflicte. Un món interpel·lat per la pràctica artística, que ja no entén el posicionament de l’art si no és com a agent crític. Aquesta exposició posa l’accent en la capacitat de l’art per endinsar-se en les fissures sobre les quals es construeix el relat del present. A la imatge, vista de l'exposició "Col·lecció MACBA 31”, 2016. Foto: Miquel Coll.