El Museu d'Història recrea la celebració d'un sarau barroc

El dia 18 de juny el Museu d'Història de Catalunya recrea la celebració d'un sarau barroc. La celebració, que tindrà com a elements principals la dansa, la música i l'esgrima, posa el punt final al curs de dansa antiga que ha acollit durant el 2015-2016. Amb aquest sarau, el museu es transformarà en un espai festiu de l'època barroca. Es tracta d'una experiència poc freqüent i irrepetible per la seva espontaneïtat i per la particularitat del repertori. Serà possible gràcies a la col·laboració dels músics de la Companyia Xuriach al costat de membres de La Sonorosa, alumnes del curs de dansa antiga que s'ha impartit al Museu d'Història de Catalunya entre l'octubre de 2015 i el juny de 2016 de la mà de la professora de dansa Anna Romaní, i duelistes de l'Associació Catalana d'Esgrima Antiga (ACEA) de la Sala Duo Bellum. En total, són més de 25 persones entusiasmades per la història i la cultura que ens transportaran a l'època barroca i ens permetran reviure-la d'una manera totalment diferent. Què és un sarau barroc? Els saraus del segle XVII i XVIII reunien a un sector selecte de la societat en salons privats en els quals, prescindint o no d'un gran banquet, la música i la dansa eren protagonistes. El concepte de "sarao" es va extrapolar a altres entorns festius adquirint un caràcter més ampli i no necessàriament selecte. La recreació al Museu d'Història de Catalunya El dia 18 de juny, de les 12 a les 13.30 h, al vestíbul del Museu es recrearà un sarau barroc que tindrà tres elements principals: la dansa, la música i l'esgrima. Es ballaran pavanes, gallardes, espanyoletes, follies, paradetes, xàqueres o villanos, que són alguns dels gèneres que trobem en els tractats i manuscrits de l'època. Eren gèneres molt propis, fidels a una manera ben arrelada d'entendre la música i la festa col·lectiva. Aquest repertori, però, va anar quedant associat als balls del poble i ancorat a un àmbit secundari, menor davant els gustos i les modes generals, que anaven adoptant progressivament el model de la Belle Danse francesa, precursora de la dansa clàssica. Acompanyant les danses, sentirem un repertori de música antiga interpretada amb instruments que reprodueixen fidelment els models antics. Són melodies recuperades a partir dels llibrets que els mestres de dansa feien servir en les seves classes per tocar el pochette -una espècie de violí petit- o bé a partir de col·leccions de música per a instruments de corda. Interpreten les melodies ministrers, cordes i un conjunt de cordes pinçades. I, addicionalment, presenciarem una demostració de la "ciència" de La Verdadera Destreza, l'escola d'esgrima espanyola del S.XVI-XVIII (i XIX). No és esgrima escènica sinó lluita amb espases. La voluntat de l'escola no era fer coreografies ni moviments estètics sinó trobar un sistema científic de defensa. La seva tradició es va perdre i fins fa pocs anys no ha estat recuperada. A la imatge, Académie de l'Espée por Girard Thibault, fig. XIII, 1628. Metropolitan Museum of Art.