Es poden hipotecar els drets d'autor?

Com a premissa cal recordar que els drets d’autor constitueixen un dels principals drets de propietat intel·lectual i que atribueixen a l’autor la plena disposició i el dret exclusiu a l’explotació de l’obra.

El dret d’autor ofereix als artistes un conjunt de drets sobre les seves obres. Principalment parlem dels drets morals, els d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) i els de remuneració. Però solament un d’aquests drets es pot hipotecar.

L’artista, únicament podrà, si és el seu desig, hipotecar els drets d’autor d’explotació.

Així doncs, ni els drets morals, pel seu caràcter inalienable (és a dir, que no es poden vendre cedir, pignorar,...) ni els drets de remuneració, que no es poden transmetre pel seu caràcter d’irrenunciables en benefici de l’artista, es podran hipotecar.

En conseqüència, la hipoteca exclusivament podrà recaure sobre un, diversos o tots els drets d’explotació, que són, com hem indicat: el dret de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació.

Aquest tipus d’hipoteca es regula d’acord amb la llei d’hipoteca mobiliària i penyora sense desplaçament amb el qual la seva finalitat és idèntica a la qual coneixem quan realitzem una hipoteca d’un altre tipus; és a dir, es constitueix per assegurar el compliment d’una obligació (per exemple, el pagament d’un crèdit o d’un préstec).

D’altra banda, és sabut que la propietat del suport d’una obra d’art (quadre, escultura,…) no implica la titularitat dels drets d’explotació. Això vol dir que quan un col·leccionista compra una obra d’art, aquest fet no implica que també estigui comprant els drets d’explotació d’aquesta obra d’art, que queden en mans de l’artista o de la persona o entitat de gestió a la qual hagi cedit aquests drets.

És per això que quan s’hipotequen els drets d’explotació d’una obra d’art no s’hipoteca el suport d’aquesta, que en tot cas podria ser objecte de garantia separada.

Poden hipotecar els drets d’explotació, i convertir-se així en deutors hipotecaris, tant el mateix artista com aquelles persones a les quals hagi cedit aquests drets.

Finalment, cal indicar que la hipoteca haurà de constituir-se necessàriament en escriptura pública, que haurà d’inscriure’s al registre d’hipoteca mobiliària i al registre de la propietat intel·lectual. En l’escriptura pública serà necessari identificar el creditor, el deutor, i, si escau, el propietari dels béns o drets hipotecats, i també fer una descripció suficient dels drets que es pretenen hipotecar i de les llicències, autoritzacions o concessions atorgades pel titular dels drets a terceres persones.

(*) Sòcia de NIAL. Art Law. Advocada especialista en el mercat de l’art.

A la imatge, il·lustració de Josep Perpinyà.