"Desemboscant. Martí Boada" a l'Espai Guinovart

L'Espai Guinovart d'Agramunt presenta del 19 de juny a l'11 de setembre Desemboscant. Martí Boada. L'amor a l'alzina surera i altres cal·ligrafies. Laura Vidal Santorum, historiadora de l'art, ha escrit sobre aquesta exposició: "Dels boscos del Montseny arriba Martí Boada, un dels ambientòlegs més destacats del país. La seva trajectòria, plena de premis, mèrits, publicacions, congressos i llibres, el va conduir, el 1995, a rebre, de la mà de Nelson  Mandela, el 500 Roll of Honour, també conegut com a Premi Mundial del Medi Ambient. Aquesta gran fita en la seva carrera no l'ha fet aturar i, després de divulgar les ciències ambientals per tots els canals possibles, treu del seu taller les seves obres d'art per obrir un nou camí comunicatiu: l'artístic i l'estètic. Boada, com a bon divulgador, s'aferra a Ramon Margalef —el gran ecòleg català— per recordar que «una persona ben informada sempre multiplica. Mal informada, sempre resta». Tant en les seves passejades pel Montseny com en les expedicions per l'Amazones —per esmentar un indret— va recopilant troballes naturalístiques, alhora que anota i dibuixa en les seves llibretes tot allò que no pot oblidar. Al taller fa aturar el temps, manipula els elements orgànics perquè no envelleixin, i amb la seva cal·ligrafia, presa de les notes de camp, aporta a la natura relacions etnològiques, informacions sociològiques i també històriques. El resultat? Obres d'art en què la natura és la protagonista i en les quals l'espectador pot rebre diferents inputs d'informació: l'espectacle estètic d'allò natural, la informació encriptada en una grafia plena de vida... Com deia Antoni Tàpies, «Martí Boada ens confirma que l'amor a la natura no és solament extasiar-nos davant d'uns panorames i d'unes postes de sol, per més vàlid que això sigui. Estimar la natura avui també vol dir conscienciar-nos que estem fent quelcom d'essencial per a les nostres vides i les dels nostres fills». Passejant entre les obres de Boada es fa un viatge multicultural, i el mestissatge esdevé més viu que mai: espècies d'aquí es relacionen amb llavors de boscos llunyans, com la vida mateixa, un fet impossible d'aturar en la societat d'avui en dia. Però sempre des d'aquí, sense caure en el localisme, sinó fent una reivindicació d'allò que ens envolta. En una entrevista, Boada deia: «Tothom està disposat a signar un manifest perquè a l'Amazònia no toquin un arbre, però per a coses més properes ningú no es mobilitza. Hi ha una idea de pensar que la natura és el fet llunyà: els nens i nenes et diuen abans cinc animals de la sabana africana que de les pinedes dels boscos del Vallès». I amb la reivindicació del «des d'aquí» presentem l'arbre protagonista, l'alzina surera (Quercus suber) —Miracle evolutiu, Radicalitat d'alzina o Alzinar muntanyenc—, que podríem dir que és el preferit de Boada: un arbre mediterrani molt intel·ligent, amb una barrera protectora que el resguarda dels usuals incendis forestals i li permet suportar altes temperatures i sobreviure. A «Desemboscant», Martí Boada aprofita per difondre el medi ambient i alhora deixa escapar històries d'arreu, sempre amb molt d'amor, entès des de la passió —Amor lianoide i Cor de suro—, que és el que transmet en Martí quan divulga els seus boscos: te'ls fa estimar. «No oblideu mai que la gran causa de lluita de la humanitat és la lluita pel medi ambient. És l'element clau que revolucionarà el planeta i la societat», Nelson Mandela en l'entrega del 500 Roll of Honour de les Nacions Unides (1995)". A les imatges, a dalt, Marti Boada (Foto Josefina Miralles). A sota, Miracle Evolutiu. Martí Boada. Foto: Miguel Àngel Narvàez i un moment de la inauguració (Foto Josefina Miralles).